lunes, 20 de agosto de 2012

08/26/2012 - 21 Sunday in Ordinary Time (B)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------



HOMILIA - ES

26 de agosto de 2012
21 Tiempo ordinario (B)
Juan 6,60-69

PREGUNTA DECISIVA

El evangelio de Juan ha conservado el recuerdo de una fuerte crisis entre los seguidores de Jesús. No tenemos apenas datos. Solo se nos dice que a los discípulos les resulta duro su modo de hablar. Probablemente les parece excesiva la adhesión que reclama de ellos. En un determinado momento, "muchos discípulos suyos se echaron atrás". Ya no caminaban con él.
Por primera vez experimenta Jesús que sus palabras no tienen la fuerza deseada. Sin embargo, no las retira sino que se reafirma más: "Las palabras que os he dicho son espíritu y son vida. Y con todo, algunos de vosotros no creen". Sus palabras parecen duras pero transmiten vida, hacen vivir pues contienen Espíritu de Dios.
Jesús no pierde la paz. No le inquieta el fracaso. Dirigiéndose a los Doce les hace la pregunta decisiva: "¿También vosotros queréis marcharos?". No los quiere retener por la fuerza. Les deja la libertad de decidir. Sus discípulos no han de ser siervos sino amigos. Si quieren puede volver a sus casas.
Una vez más Pedro responde en nombre de todos. Su respuesta es ejemplar. Sincera, humilde, sensata, propia de un discípulo que conoce a Jesús lo suficiente como para no abandonarlo. Su actitud puede todavía hoy ayudar a quienes con fe vacilante se plantean prescindir de toda fe.
"Señor, ¿a quién vamos a acudir?". No tiene sentido abandonar a Jesús de cualquier manera, sin haber encontrado un maestro mejor y más convincente: Si no siguen a Jesús se quedarán sin saber a quién seguir. No se han de precipitar. No es bueno quedarse sin luz ni guía en la vida.
Pedro es realista. ¿Es bueno abandonar a Jesús sin haber encontrado una esperanza más convincente y atractiva? ¿Basta sustituirlo por un estilo de vida rebajada, sin apenas metas ni horizonte? ¿Es mejor vivir sin preguntas, planteamientos ni búsqueda de ninguna clase?
Hay algo que Pedro no olvida: "Tú tienes palabras de vida eterna". Siente que las palabras de Jesús no son palabras vacías ni engañosas. Junto a él han descubierto la vida de otra manera. Su mensaje les ha abierto a la vida eterna. ¿Con qué podrían sustituir el Evangelio de Jesús? ¿Dónde podrán encontrar una Noticia mejor de Dios?
Pedro recuerda, por último, la experiencia fundamental. Al convivir con Jesús han descubierto que viene del misterio de Dios. Desde lejos, a distancia, desde la indiferencia o el desinterés no se puede reconocer el misterio que se encierra en Jesús. Los Doce lo han tratado de cerca. Por eso pueden decir: "Nosotros creemos y sabemos". Seguirán junto a Jesús.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribuye a despertar la fe en Jesús. Pásalo.

HOMILIA - EU

2012ko abuztuaren 26a
Urteko 21. Igandea B
Joan 6,60-69

GALDERA ERABAKITZAILEA

Joanen ebanjelioak Jesusen jarraitzaileen arteko krisi handi baten oroitzapena gorde du. Ez dugu daturik, esateko. Soilik esaten digu ikasleei zail gertatzen zitzaiela Jesusen hitz egiteko modua. Agian, gehiegizkoa iruditzen zaie eskatzen dien atxiki mendua. Halako batean, «Jesusen ikasle askok atzera egin zuen». Jada ez dabiltza harekin.
Lehenengo aldiz sentitu du Jesusek bere hitzek ez dutela nahi bezalako indarrik. Halere, ez du amore eman, baizik eta are indartsuago baietsi ditu bere hitzak: «Esan dizkizuedan hitzak espiritu dira eta bizi. Halaz guztiz, zuetako batzuek ez dute sinetsi». Haren hitzek gogorrak direla ematen dute; alabaina, bizia dakarte, biziarazi egiten dute, Jainkoaren Espiritua baitute berekin.
Jesusek ez du bakea galdu. Ez da larritu porrota dela eta.Hamabiei hitz eginez, galdera erabakitzailea egin die: «Zuek ere alde egin behar al duzue?» Ez ditu behartu nahi berarekin gelditzera. Aske ikusi nahi ditu erabakitzeko. Ez du nahi bere ikasleak jopu izatea, baizik adiskide.
Beste behin, guztien izenean erantzun dio Pedrok. Eredugarria da erantzuna. Egiatia, apala, zentzuduna, Jesus aski ezagutzen duen batena hura bertan behera ez uzteko. Pedroren jarrera lagungarri izan daiteke gaur egun ere, fedea koloka izanik fede oro utzi ala ez pentsatzen ari direnentzat.
«Jauna, norengana joko dugu?» Ez da zentzuzkoa Jesus bertan behera uztea edozein eratan, maisu hoberik eta konbentzigarriagorik aurkitu gabe. Jesusi jarraitu ezean, nori jarraitu ez dakitela geldituko dira. Ez da zertan jokatu zalapartaka. Ez da ona bizitzan argirik eta gidaririk gabe gelditzea.
Errealista da Pedro. Gauza ona ote da Jesus bertan behera uztea, esperantza konbentzigarriagorik eta erakarleagorik aurkitu gabe? Aski ote da haren ordez bizieran beheiti egitea, kasik jomugarik eta horizonterik gabe? Hobe ote da galderarik gabe bizitzea, inolako planteamendurik eta bilatzerik gabe?
Bada Pedrok ahaztu ez duen beste zerbait: «Zuk, betiko bizirako hitzak dituzu». Sumatu du ezen Jesusen hitzak ez direla hitz hutsal eta engainagarri. Jesusen ondoan beste modu batean agertu zaie bizitza. Haren mezuak betiko bizira begira jarri ditu. Zer eman lezakete Jesusen Ebanjelioaren tokian? Non aurki lezakete Berri hoberik Jainkoaz?
Pedro, azkenik, oinarrizko esperientziaz gogoratu da. Jesusekin bizitzean, hura Jainkoaren misteriotik datorrela aurkitu du. Urrunetik, urrutitik, axola-ezetik edo arduragabekeriatik ezin antzeman zaio Jesusek beren baitan duen misterioari. Hamabiak Jesusen jirabiran ibili dira. Horregatik esan ahal dute: «Guk, sinesten dugu eta badakigu». Jesusen jirabiran jarraituko dute.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Esnarazi Jesusekiko fedea. Bidali hau.

HOMILIA - CA

26 d’agost de 2012
Diumenge XXI durant l’any (B)
Joan 6,60-69

PREGUNTA DECISIVA

L'evangeli de Joan ha conservat el record d'una forta crisi entre els seguidors de Jesús. No en tenim prou dades. Només se'ns diu que als deixebles els resulta dur la seva manera de parlar. Probablement els sembla excessiva l'adhesió que reclama d'ells. En un determinat moment, "molts dels seus deixebles es van fer enrere". Ja no anaven més amb ell.
Per primera vegada Jesús experimenta que les seves paraules no tenen la força desitjada. No obstant això, no les retira sinó que es reafirma més: "Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen". Les seves paraules semblen dures però transmeten vida, fan viure doncs contenen Esperit de Déu.
Jesús no perd la pau. No l’inquieta el fracàs. Adreçant-se als Dotze els fa la pregunta decisiva: "¿També vosaltres em voleu deixar?". No els vol retenir per la força. Els deixa la llibertat de decidir. Els seus deixebles no han de ser servents sinó amics. Si volen pot tornar a casa seva.
Una vegada més Pere respon en nom de tots. La seva resposta és exemplar. Sincera, humil, sensata, pròpia d'un deixeble que coneix Jesús prou com per no abandonar-lo. La seva actitud pot encara avui ajudar els qui amb fe vacil•lant es plantegen prescindir de tota fe.
"Senyor, a qui aniríem?". No té sentit abandonar Jesús de qualsevol manera, sense haver trobat un mestre millor i més convincent: Si no segueixen Jesús es quedaran sense saber a qui seguir. No s'han de precipitar. No és bo quedar-se sense llum ni guia a la vida.
Pere és realista. És bo abandonar Jesús sense haver trobat una esperança més convincent i atractiva? N'hi ha prou amb substituir-lo per un estil de vida rebaixada, gairebé sense fites ni horitzó? És millor viure sense preguntes, plantejaments ni recerca de cap classe?
Hi ha una cosa que Pere no oblida: "Tu tens paraules de vida eterna". Sent que les paraules de Jesús no són paraules buides ni enganyoses. Al seu costat han descobert la vida d'una altra manera. El seu missatge els ha obert a la vida eterna. Amb què podrien substituir l'Evangeli de Jesús? On podran trobar una Notícia millor de Déu?
Pere recorda, finalment, l'experiència fonamental. Convivint amb Jesús han descobert que ve del misteri de Déu. Des de lluny, a distància, des de la indiferència o el desinterès no es pot reconèixer el misteri que hi ha en Jesús. Els Dotze l'han tractat de prop. Per això poden dir: "Nosaltres creiem i sabem". Continuaran al costat de Jesús.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Contribueix a despertar la fe en Jesús. Passa-ho!

HOMILIA - GL

26 de agosto de 2012
21 Tempo ordinario (B)
Xoán 6, 60-69

PREGUNTA DECISIVA

O evanxeo de Xoán conservou o recordo dunha forte crise entre os seguidores de Xesús. Non temos apenas datos. Só nos di que aos discípulos lles resulta duro o seu modo de falar. Probabelmente lles parece excesiva a adhesión que reclama deles. Nun determinado momento, "moitos discípulos seus botáronse atrás". Xa non camiñaban con el.
Por primeira vez experimenta Xesús que as súas palabras non teñen a forza desexada. Con todo, non as retira senón que se reafirma máis: "As palabras que vos dixen son espírito e son vida. E con todo, algúns de vós non cren". As súas palabras parecen duras pero transmiten vida, fan vivir pois conteñen Espírito de Deus.
Xesús non perde a paz. Non lle inquieta o fracaso. Dirixíndose aos Doce failles a pregunta decisiva: "Tamén vós vos queredes marchar?". Non os quere reter pola forza. Déixalles a liberdade de decidir. Os seus discípulos non han ser servos senón amigos. Se queren pode volver ás súas casas.
Unha vez máis Pedro responde no nome de todos. A súa resposta é exemplar. Sincera, humilde, sensata, propia dun discípulo que coñece a Xesús o suficiente como para non abandonalo. A súa actitude pode aínda hoxe axudar a quen con fe vacilante se expón a prescindir de toda fe.
"Señor, a quen imos acudir?". Non ten sentido abandonar a Xesús de calquera xeito, sen atopar un mestre mellor e máis convincente: Se non seguen a Xesús quedarán sen saber a quen seguir. Non teñen de se precipitar. Non é bo ficar sen luz nin guía na vida.
Pedro é realista. É bo abandonar a Xesús sen atopar unha esperanza máis convincente e atractiva? Basta substituílo por un estilo de vida rebaixada, sen apenas metas nin horizonte? É mellor vivir sen preguntas, formulacións nin procura de ningunha clase?
Hai algo que Pedro non esquece: "Ti tes palabras de vida eterna". Sente que as palabras de Xesús non son palabras baleiras nin enganosas. Xunto a el descubriron a vida doutro xeito. A súa mensaxe abriulles a vida eterna. Con que poderían substituír o Evanxeo de Xesús? Onde poderán atopar unha Noticia mellor de Deus?
Pedro recorda, para rematar, a experiencia fundamental. Ao convivir con Xesús descubriron que vén do misterio de Deus. De lonxe, a distancia, desde a indiferenza ou o desinterese non se pode recoñecer o misterio que se encerra en Xesús. Os Doce tratárono de cerca. Por iso poden dicir: "Nós cremos e sabemos". Seguirán xunto a Xesús.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire.

Rede evanxelizadora  BOAS NOTICIAS  
Contribúe a espertar a fe en Xesús. Pásao.

HOMILIA -IT

26 agosto  2012
XXI T. O. (B)
Gv 6,60-69

DOMANDA DECISIVA

L’Evangelo di Giovanni ha conservato il ricordo di una forte crisi tra i seguaci di Gesù. Non abbiamo quasi dati. Ci viene detto soltanto che ai discepoli risulta duro il suo modo di parlare. Probabilmente sembra loro eccessiva l’adesione che richiede. A un certo momento, molti dei suoi discepoli si ritirarono indietro e non andavano più con lui.
Per la prima volta Gesù esperimenta che le sue parole non hanno la forza desiderata. Tuttavia non le ritira, anzi le riafferma ulteriormente: Le parole che vi ho detto sono spirito e vita. Ma vi sono alcuni tra voi che non credono. Le sue parole sembrano dure ma trasmettono vita, fanno vivere perché contengono Spirito di Dio.
Gesù non perde la pace. Non lo preoccupa il fallimento. Dirigendosi ai Dodici, fa loro la domanda decisiva: Forse anche voi volete andarvene? Non li vuole trattenere con la forza. Lascia loro la libertà di decidere. I suoi discepoli non devono essere servi ma amici. Se vogliono, possono tornare alle loro case.
Ancora una volta Pietro risponde a nome di tutti. La sua risposta è esemplare. Sincera, umile, sensata, propria di un discepolo che conosce Gesù quanto basta per non abbandonarlo. Il suo atteggiamento può ancora oggi aiutare quelli che con fede vacillante pensano di prescindere da ogni fede.
Signore, da chi andremo? Non ha senso abbandonare Gesù in qualche modo senza aver trovato un maestro migliore e più convincente. Se non seguono Gesù rimarranno senza sapere chi seguire. Non devono precipitarsi. Non è buono rimanere senza luce né guida nella vita.
Pietro è realista. È bene abbandonare Gesù senza aver trovato una speranza più convincente e attraente? Basta sostituirlo con uno stile di vita diminuita, quasi senza mete né orizzonte? È meglio vivere senza domande, impostazioni né ricerca di alcun tipo?
C’è qualcosa che Pietro non dimentica: Tu hai parole di vita eterna. Sente che le parole di Gesù non sono parole vuote né ingannevoli.        Con lui hanno scoperto la vita in un altro modo. Il suo messaggio li ha aperti alla vita eterna. Con che cosa potrebbero sostituire l’Evangelo di Gesù? Dove potranno trovare una Notizia migliore di Dio?
Pietro ricorda, per ultimo, l’esperienza fondamentale. Convivendo con Gesù hanno scoperto che viene dal mistero di Dio. Da lontano, a distanza, dall’indifferenza o dal disinteresse non si può riconoscere il mistero che si racchiude in Gesù. I Dodici lo hanno visto da vicino. Per questo possono dire: Noi abbiamo creduto e conosciuto. Essi continueranno insieme a Gesù.

José Antonio Pagola

Rete di evangelizzazione BUONE NOTIZIE
A cura di Don José Antonio Pagola
Contribuisci a risvegliare la fede in Gesù Diffondilo.

HOMILIA - FR

26 août 2012
21 Temps ordinaire (B)
Jean 6,60-69

QUESTION DECISIVE

L’évangile de Jean a conservé le souvenir d’une forte crise parmi les disciples de Jésus. Nous disposons à peine de quelques données. Il est dit seulement que sa façon de parler leur semblait dure. Sûrement, l’adhésion qu’il attend d’eux leur paraît excessive. A un moment donné, « beaucoup de ses disciples commencèrent à le quitter ». Ils ne marchaient plus avec lui.
Jésus fait l’expérience, pour la première fois,  que ses paroles n’ont pas la force souhaitée. Cependant, il ne les retire pas mais il les réaffirme encore avec plus de force : « Les paroles que je vous ai dites sont esprit et vie. Et pourtant, certains parmi vous ne croient pas ». Ses paroles semblent dures mais elles transmettent la vie, elles font vivre car elles contiennent l’Esprit de Dieu.
Jésus ne s’affole pas. L’échec ne l’inquiète pas. S’adressant aux Douze, il leur pose la question décisive: “Vous aussi, vous voulez partir”? Il ne veut pas les retenir de force. Il leur laisse la liberté de décider. Ses disciples ne doivent pas être des  serviteurs mais des amis. S’ils le veulent, ils peuvent rentrer chez eux.
Une fois de plus, c’est Pierre qui répond au nom de tous. Sa réponse est exemplaire. Sincère, humble, sensée, propre d’un disciple qui connaît assez Jésus pour ne pas l’abandonner. Son attitude peut aider encore aujourd’hui ceux qui avec une foi hésitante se demandent s’il ne faut pas se passer de toute foi.
“Seigneur, à qui irions-nous? » Cela n’a pas de sens que d’abandonner Jésus n’importe comment, sans avoir trouvé un maître meilleur et plus convaincant. S’ils ne suivent plus Jésus, ils ne sauront plus qui suivre. Ils ne doivent pas se précipiter. Il n’est pas bon de rester dans la vie sans guide ni lumière.
Pierre est réaliste. Est-il bon de quitter Jésus sans avoir trouvé une espérance plus convaincante et plus attrayante? Suffit-il de le remplacer par un style de vie au rabais, sans but ni horizon ?  Est-ce mieux de vivre sans se poser des questions, sans aucune sorte de réflexion ou de recherche ?
Il y a quelque chose que Pierre n’oublie pas: “Tu as des paroles de vie éternelle”. Il sent que les paroles de Jésus ne sont pas des paroles vides ni trompeuses. Ils ont découvert, auprès de lui, la vie d’une autre façon. Son message les  a ouverts à la vie éternelle. Avec quoi pourraient-ils remplacer l’Evangile de Jésus ? Où pourront-ils trouver  une meilleure Nouvelle de Dieu ?
Pierre se rappelle, finalement, l’expérience fondamentale. En vivant avec Jésus, ils ont découvert qu’il provient du mystère de Dieu. Ce n’est pas à distance, du lointain, dans une attitude d’indifférence ou de désintérêt que l’on peut  reconnaître le mystère que renferme Jésus, Les Douze l’ont côtoyé. C’est pour cela qu’ils peuvent dire : « Nous croyons et nous savons ». Ils continueront auprès de Jésus.

José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
Contribue à éveiller la foi en Jésus
Fais passer ce message.

HOMILIA - PT


26 de agosto de 2012
21 Tempo ordinário (B)
João 6,60-69 

PREGUNTA DECISIVA


O evangelho de João conservou a recordação de uma forte crise entre os seguidores de Jesus. Não temos informações. Apenas nos é dito que aos discípulos lhes resultava duro o Seu modo de falar. Provavelmente parecia-lhes excessiva a adesão que se lhes pedia. Num determinado momento, "muitos discípulos Seus retiraram-se". Já não caminhavam com Ele.
Pela primeira vez experimenta Jesus que as Suas palavras não têm a força desejada. No entanto, não as retira mas ainda as reafirma mais: "As palavras que vos disse são espírito e são vida. E contudo, alguns de vós não acreditam". As Suas palavras parecem duras mas transmitem vida, fazem viver pois contêm Espírito de Deus.
Jesus não perde a paz. Não o inquieta o fracasso. Dirigindo-se aos Doze faz-lhes a pregunta decisiva: "Também vós quereis partir?". Não os quer reter pela força. Dá-lhes a liberdade de decidir. Os Seus discípulos não hão-de ser servos mas sim amigos. Se querem podem voltar para as suas casas.
Uma vez mais Pedro responde em nome de todos. A sua resposta é exemplar. Sincera, humilde, sensata, própria de um discípulo que conhece Jesus o suficiente como para não o abandonar. A sua atitude pode todavia ajudar hoje a quem com fé vacilante se questiona prescindir de toda a fé.
"Senhor, a quem vamos seguir?". Não tem sentido abandonar Jesus de qualquer forma, sem ter encontrado um mestre melhor e mais convincente: Se não seguem Jesus ficarão sem saber a quem seguir. Não se hão-de precipitar. Não é bom ficar sem luz nem guia na vida.
Pedro é realista. É bom abandonar Jesus sem ter encontrado uma esperança mais convincente e atrativa? Bastará substitui-lo por um estilo de vida reduzido, sem metas nem horizonte? É melhor viver sem preguntas, planeamentos nem procuras de nenhum tipo?
Há algo que Pedro não esquece: "Tu tens palavras de vida eterna". Sente que as palavras de Jesus não são palavras vazias nem enganadoras. Junto a Ele descobriram a vida de outra forma. A Sua mensagem abriu-lhes a vida eterna. Como poderiam substituir o Evangelho de Jesus? Onde poderão encontrar uma Noticia melhor, de Deus?
Pedro recorda, por fim, a experiência fundamental. Ao conviver com Jesus descobriram que vem do mistério de Deus. Desde longe, à distância, desde a indiferença ou o desinteresse não se pode reconhecer o mistério que se encerra em Jesus. Os Doze conviveram de perto. Por isso podem dizer: "Nós acreditamos e sabemos". Seguirão junto a Jesus. 

José Antonio Pagola


Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contribui para despertar a fé em Jesus. Passa-o 

HOMILIA - EN

August 26, 2012
XXI Ordinary Time (B)
John 6,60-69

WHAT ABOUT YOU?

John’s gospel has preserved for us the incident of a very serious crisis that took place among the followers of Jesus. There are hardly any details; but it was evident that many of his disciples found his language intolerable. Probably, they found that Jesus’ expectations from his disciples were either too high or simply not understood: so much so that many of his disciples left Him, and stopped following him.
For the first time, Jesus realizes that his words do not have the desired effect on the disciples. Jesus, however, does not try to come down to their level of expectations and reaffirms his message: “The words I have spoken to you are spirit and they are life. But there are some among you who do not believe.” His words might sound hard, but they bring life to those who accept them, because they contain the Spirit of God.
Jesus is not upset by this apparent failure. Addressing himself to the Twelve, Jesus asks them a straight question: “What about you – do you want to go away, too?” He does not want to force them to stay against their will. It’s going to be their choice. His disciples should not be mercenaries but friends. They are all free to return to their own homes.
As usual, Peter responds on behalf of everyone else. His response is exemplary: sincere, humble, straight-forward and showing that he is a true disciple who knows Jesus and will not abandon Him. Peter’s attitude could still help some of today’s Christians who have had serious doubts about their Faith.
“Lord, who shall we go to?” It does not make any sense giving up Jesus if we have not found someone better and more convincing. If they stop being followers Jesus, whom will they go after? They should never rush into such lifelong decision without the help of a better guide or reasons.
Peter is a realist. How can he abandon Jesus without even having anyone more attractive and convincing? It is not enough looking for a more comfortable lifestyle if I cannot see any better future or promise ahead. Does it really make any sense this life if we don’t ask questions and search for something better?
Certainly, there is one thing that Peter does not forget: “You have the message of eternal life.” He knows that Jesus’ words have never been vague or deceptive. With Jesus, life has always been different and challenging. His message always spoke about a Spirit and life eternal. How could they find a substitute for such Good News?
Peter, in fact, remembers something they have all felt while they were with Jesus. In their daily interactions and listening to his message, everyone had felt that Jesus was part of God’s mystery. Such experience cannot be felt is we stay far from Jesus or lose interest in his plans. The Twelve have grown accustomed to stay close with Jesus and hence they can truly say: “We know…and we believe.” They will always stay close to Jesus.

José Antonio Pagola

Gospel Network BUENAS NOTICIAS
Contribute to increase our faith in Jesus




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com


lunes, 13 de agosto de 2012

08/19/2012 - 20 Sunday in Ordinary Time (B)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)

Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------



HOMILIA - ES

19 de agosto de 2012
20 Tiempo ordinario (B)
Juan 6, 51-58

ALIMENTARNOS DE JESÚS

Según el relato de Juan, una vez más los judíos, incapaces de ir más allá de lo físico y material, interrumpen a Jesús, escandalizados por el lenguaje agresivo que emplea: "¿Cómo puede éste darnos a comer su carne?". Jesús no retira su afirmación sino que da a sus palabras un contenido más profundo.
El núcleo de su exposición nos permite adentrarnos en la experiencia que vivían las primeras comunidades cristianas al celebrar la eucaristía. Según Jesús, los discípulos no solo han de creer en él, sino que han de alimentarse y nutrir su vida de su misma persona. La eucaristía es una experiencia central en sus seguidores de Jesús.
Las palabras que siguen no hacen sino destacar su carácter fundamental e indispensable: "Mi carne es verdadera comida y mi sangre es verdadera bebida". Si los discípulos no se alimentan de él, podrán hacer y decir muchas cosas, pero no han de olvidar sus palabras: "No tenéis vida en vosotros".
Para tener vida dentro de nosotros necesitamos alimentarnos de Jesús, nutrirnos de su aliento vital, interiorizar sus actitudes y sus criterios de vida. Este es el secreto y la fuerza de la eucaristía. Solo lo conocen aquellos que comulgan con él y se alimentan de su pasión por el Padre y de su amor a sus hijos.
El lenguaje de Jesús es de gran fuerza expresiva. A quien sabe alimentarse de él, le hace esta promesa: "Ese habita en mí y yo en él". Quien se nutre de la eucaristía experimenta que su relación con Jesús no es algo externo. Jesús no es un modelo de vida que imitamos desde fuera. Alimenta nuestra vida desde dentro.
Esta experiencia de "habitar" en Jesús y dejar que Jesús "habite" en nosotros puede transformar de raíz nuestra fe. Ese intercambio mutuo, esta comunión estrecha, difícil de expresar con palabras, constituye la verdadera relación del discípulo con Jesús. Esto es seguirle sostenidos por su fuerza vital.
La vida que Jesús transmite a sus discípulos en la eucaristía es la que él mismo recibe del Padre que es Fuente inagotable de vida plena. Una vida que no se extingue con nuestra muerte biológica. Por eso se atreve Jesús a hacer esta promesa a los suyos: "El que come este pan vivirá para siempre".
Sin duda, el signo más grave de la crisis de la fe cristiana entre nosotros es el abandono tan generalizado de la eucaristía dominical. Para quien ama a Jesús es doloroso observar cómo la eucaristía va perdiendo su poder de atracción. Pero es más doloroso aún ver que desde la Iglesia asistimos a este hecho sin atrevernos a reaccionar. ¿Por qué?

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Difunde la fuerza que encierra la eucaristía.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2012ko abuztuaren 19a
Urteko 20. Igandea B
Joan 6,51-58

JESUS GURE JANARI

Joanen kontakizunaren arabera, juduek beste behin, gauza fisiko eta materialez haratago joan ezinik, eten egin diote Jesusi, honek darabilen hizkuntza oldarkorraz eskandalizaturik: «Nolatan ematen ahal digu honek bere haragia jateko?» Jesusek ez du atzera egin, baizik eta eduki sakonago bat eman die bere hitzei.
Haren adierazpenaren muinak bide ematen digu lehen kristau-elkarteek eukaristia ospatzean bizi ohi zuten esperientzian murgiltzeko. Jesusen arabera, ikasleek, beragan sinetsi ez ezik, janari eta elikagaitzat hartu behar dute bera.
Segidako hitzek hitz horien funtsezko eta ezinbesteko izaera azpimarratzen dute: «Nire haragia benetako janaria da eta nire odola benetako edaria». Ikasleek, Jesus janaritzat hartzen ez badute, gauza asko egin eta esan ahalko dituzte, baina ezin ahaztuko dira haren hitz hauez: «Ez duzue bizirik zeuen baitan».
Geure baitan bizia ukan ahal izateko, Jesus janaritzat hartu beharra dugu, haren bizi-arnasaz elikatu beharra, haren jarrera eta haren bizi-irizpideak barneratu beharra. Hauxe da eukaristiaren sekretua eta indarra. Jende honek bakarrik ezagutzen du hori: harekin bat egiten duenek eta Aitarekiko haren grinaz eta Aitaren seme-alabekiko haren maitasunaz elikatzen denek.
Jesusen hizkuntzak indar adierazkor handia du. Bera janaritzat hartzen dakienari, promes hau egin dio: «Nigan du horrek bizilekua eta nik horrengan». Eukaristiaz elikatzen denak sentitzen du Jesusekiko bere erlazioa ez dela kanpoko zenbait. Jesus ez da imitatzen dugun kanpoko bizi-eredu bat. Barnetik janaritzen du gure bizitza.
Jesus geure «bizileku» izatearen esperientzia honek eta gu Jesusen «bizileku» izaten uztearen esperientzia honek errotik eralda dezake gure fedea. Bien arteko truke horrek, hitzez nekez adierazi den elkartasun estu horrek, eratzen du ikasleak Jesusekin duen erlazioa. Horretan datza Jesusi jarraitzea, haren bizi-indarra sostengu dugula.
Jesusek eukaristian ikasleei eskualdatzen dien bizia, Aitagandik, bizi betearen Iturburu agorrezin den harengandik, berak hartu duen bizia da. Gure hiltze biologikoaz galtzen ez den bizia da. Horregatik ausartu da Jesus bereei promes hau egitera: «Ogi hau jaten duena betiko biziko da».
Dudarik gabe, kristau-fedearen krisiaren seinalerik larriena, gure artean, igandeko eukaristia modu jeneralizatuan alde batera utzi izana da. Jesus maite duenarentzat mingarria da behatzea, nola ari den eukaristia bere erakarmen-indarra galtzen. Baina are mingarriagoa da ikustea, erreakzionatzera ausartu gabe bizi dugula Elizatik gertaera hau. Zer dela eta?

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea
Eman jakitera eukaristiak duen indarra.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

19 d’agost de 2012
Diumenge XX durant l’any (B)
Joan 6, 51-58

ALIMENTAR-NOS DE JESÚS

Tal com relata Joan, un cop més els jueus, incapaços d'anar més enllà del físic i material, interrompen Jesús, escandalitzats pel llenguatge agressiu que empra: "Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?". Jesús no retira la seva afirmació sinó que dóna a les seves paraules un contingut més profund.
El nucli de la seva exposició ens permet endinsar-nos en l'experiència que vivien les primeres comunitats cristianes en celebrar l'eucaristia. Segons Jesús, els deixebles no només han de creure en ell, sinó que han d'alimentar i nodrir la seva vida de la seva mateixa persona. L'eucaristia és una experiència central en els seguidors de Jesús.
Les paraules que vénen a continuació no fan sinó destacar el seu caràcter fonamental i indispensable: "La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda". Si els deixebles no s'alimenten d'ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d'oblidar les seves paraules: "No teniu vida en vosaltres".
Per tenir vida dins nostre necessitem alimentar-nos de Jesús, nodrir-nos del seu alè vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l'eucaristia. Només el coneixen aquells que combreguen amb ell i s'alimenten de la seva passió pel Pare i del seu amor als seus fills.
El llenguatge de Jesús és de gran força expressiva. A qui sap alimentar-se d’ell, li fa aquesta promesa: "Està en mi, i jo, en ell". Qui es nodreix de l'eucaristia experimenta que la seva relació amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és un model de vida que imitem des de fora. Alimenta la nostra vida des de dins.
Aquesta experiència "d’estar" en Jesús i deixar que Jesús "estigui" en nosaltres pot transformar d'arrel la nostra fe. Aquest intercanvi mutu, aquesta comunió estreta, difícil d'expressar amb paraules, constitueix la veritable relació del deixeble amb Jesús. Això és seguir-lo sostinguts per la seva força vital.
La vida que Jesús transmet als seus deixebles en l'eucaristia és la que ell mateix rep del Pare que és Font inesgotable de vida plena. Una vida que no s'extingeix amb la nostra mort biològica. Per això s'atreveix Jesús a fer aquesta promesa als seus: "Els qui mengen aquest pa, viuran per sempre".
Sens dubte, el signe més greu de la crisi de la fe cristiana entre nosaltres és l'abandonament tan generalitzat de l'eucaristia dominical. Per a qui estima Jesús és dolorós observar com l'eucaristia va perdent el seu poder d'atracció. Però és més dolorós encara veure que des de l'Església assistim a aquest fet sense atrevir-nos a reaccionar. Per què?

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES
Difon la força que té l'eucaristia. Passa-ho!

HOMILIA - GL

19 de agosto de 2012
20 Tempo ordinario (B) .
Xoán 6, 51-58

ALIMENTÁRMONOS DE XESÚS

Segundo o relato de Xoán, unha vez máis os xudeus, incapaces de ir máis aló do físico e material, interrompen a Xesús, escandalizados pola linguaxe agresiva que emprega: "Como pode este darnos a comer a súa carne?". Xesús non retira a súa afirmación senón que dá ás súas palabras un contido máis profundo.
O núcleo da súa exposición permítenos penetrarmos na experiencia que vivían as primeiras comunidades cristiás ao celebrar a eucaristía. Segundo Xesús, os discípulos non só han crer nel, senón que teñen de alimentárense e nutriren a súa vida da súa mesma persoa. A eucaristía é unha experiencia central nos seguidores de Xesús.
As palabras que seguen non fan senón destacar o seu carácter fundamental e indispensábel: "A miña carne é verdadeira comida e o meu sangue é verdadeira bebida". Se os discípulos non se alimentan del, poderán facer e dicir moitas cousas, mas non han de esquecer as súas palabras: "Non tedes vida en vós".
Para termos vida dentro de nós necesitamos alimentármonos de Xesús, nutrírmonos do seu alento vital, interiorizarmos as súas actitudes e os seus criterios de vida. Este é o segredo e a forza da eucaristía. Só o coñecen aqueles que comulgan con el e se alimentan da súa paixón polo Pai e do seu amor aos seus fillos.
A linguaxe de Xesús é de gran forza expresiva. A quen sabe alimentarse del, faille esta promesa: "Ese habita en min e eu nel". Quen se nutre da eucaristía experimenta que a súa relación con Xesús non é algo externo. Xesús non é un modelo de vida que imitamos desde fóra. Alimenta a nosa vida desde dentro.
Esta experiencia de "habitarmos" en Xesús e deixar que Xesús "habite" en nós pode transformar de raíz a nosa fe. Ese intercambio mutuo, esta comuñón estreita, difícil de expresarmos con palabras, constitúe a verdadeira relación do discípulo con Xesús. Isto é seguirmos sostidos pola súa forza vital.
A vida que Xesús transmite aos seus discípulos na eucaristía é a que el mesmo recibe do Pai que é Fonte inesgotábel de vida plena. Unha vida que non se extingue coa nosa morte biolóxica. Por iso atrévese Xesús a facer esta promesa aos seus: "Quen come este pan vivirá para sempre".
Sen dúbida, o signo máis grave da crise da fe cristiá entre nós é o abandono tan xeneralizado da eucaristía dominical. Para quen ama a Xesús é doloroso observar como a eucaristía vai perdendo o seu poder de atracción.
Pero é máis doloroso aínda ver que desde a Igrexa asistimos a este feito sen atrevérmonos a reaccionar. Por que?

José Antonio Pagola

Rede evanxelizadora BOAS NOTICIAS
Difunde a forza que encerra a eucaristía.
Pásao.

HOMILIA -IT

19 agosto 2012
XX T. O. (B)
Gv 6, 51-58

ALIMENTARCI DI GESÙ

Secondo il racconto di Giovanni, ancora una volta i giudei, incapaci di andare aldilà del fisico e del materiale, interrompono Gesù, scandalizzati dal linguaggio aggressivo che impiega: Come può costui darci la sua carne da mangiare?. Gesù non ritira la sua affermazione ma dà alle sue parole un contenuto più profondo.
Il nucleo della sua esposizione ci permette di addentrarci nell’esperienza che vivevano le prime comunità cristiane nel celebrare l’Eucaristia. Secondo Gesù, i discepoli non solo devono credere in lui, ma devono alimentarsi e nutrire la vita della sua stessa persona. L’Eucaristia è un’esperienza centrale nei seguaci di Gesù.
Le parole che seguono non fanno che far risaltare il loro carattere fondamentale e indispensabile: La mia carne è vero cibo e il mio sangue vera bevanda. Se i discepoli non si alimentano di lui, potranno fare e dire molte cose, ma non devono dimenticare le sue parole: Non avete in voi la vita.
Per avere vita dentro di noi dobbiamo alimentarci di Gesù, nutrirci del suo alito vitale, interiorizzare le sue attitudini e i suoi criteri di vita. Questo è il segreto e la forza dell’Eucaristia. La conoscono solo quelli che comunicano con lui e si alimentano della sua passione per il Padre e del suo amore per i suoi figli.
Il linguaggio di Gesù è di grande forza espressiva. A chi sa alimentarsi di lui fa questa promessa: Egli dimora in me ed io in lui. Chi si nutre dell’Eucaristia esperimenta che la sua relazione con Gesù non è qualcosa di esterno. Gesù non è un modello di vita che imitiamo dal di fuori. Alimenta la nostra vita dal di dentro.
Quest’esperienza di “abitare” in Gesù e lasciare che Gesù “abiti” in noi può trasformare alla radice la nostra fede. Questo mutuo scambio, questa stretta comunione, difficile da esprimere in parole, costituisce la vera relazione del discepolo con Gesù. Questo è seguirlo sostenuti dalla sua forza vitale.
La vita che Gesù trasmette ai suoi discepoli nell’Eucaristia è quella che lui stesso riceve dal Padre che è Fonte inesauribile di vita piena. Una vita che non si estingue con la nostra morte biologica. Per questo Gesù osa fare questa promessa ai suoi: Chi mangia questo pane vivrà in eterno.
Senza dubbio, il segno più grave della crisi della fede cristiana tra noi è l’abbandono così generalizzato dell’Eucaristia domenicale. Per chi ama Gesù è doloroso osservare come l’Eucaristia va perdendo il suo potere di attrazione. Però è ancora più doloroso vedere che nella Chiesa assistiamo a questo fatto senza osare reagire. Perché?

José Antonio Pagola

Rete evangelizzatrice BUONE NOTIZIE
Propaga la forza che racchiude l’Eucaristia.
Diffondilo

HOMILIA - FR

19 août 2012
20 Temps  ordinaire (B)
Jean 6, 51-58

NOUS NOURRIR DE JESUS

D’après le récit de Jean, les juifs, incapables d’aller au-delà du physique et du matériel, interrompent une fois de plus Jésus, scandalisés par le langage agressif qu’il utilise: “Comment peut-il nous donner sa chair à manger?” Jésus ne retire pas son affirmation mais il donne à ses paroles un contenu  plus profond.
Le cœur de son exposé nous permet d’entrer  dans l’expérience  que vivaient les premières communautés chrétiennes en célébrant l’eucharistie. D’après Jésus, les disciples  doivent non seulement croire en lui mais aussi  nourrir leur vie de sa  personne même. L’eucharistie  constitue une expérience centrale chez les disciples de Jésus.
Les mots qui suivent ne font qu’accentuer son caractère  fondamental et indispensable: “Ma chair est la vraie nourriture  et mon sang la vraie boisson”. Si les disciples ne se nourrissent de lui, ils pourront dire et faire beaucoup de choses mais ils ne devront pas oublier ses paroles : « Vous n’aurez pas la vie en vous »
Pour avoir la vie en nous, nous avons besoin de nous nourrir de Jésus, de son élan vital, d’intérioriser ses attitudes et ses critères de vie.  Voilà le secret et la force de l’eucharistie. Il n’est connu que par ceux qui communient à lui et qui se nourrissent de sa passion pour le Père et de son amour à l’égard de ses fils.
Le langage de Jésus a une grande force expressive. A celui qui sait se nourrir de lui, il lui fait cette promesse : « Celui-là demeure en moi et moi en lui ».  Celui qui se nourrit de l’eucharistie, éprouve que sa relation avec Jésus n’est pas quelque chose d’extérieur. Jésus n’est pas un modèle de vie à imiter de l’extérieur. Il nourrit notre vie de l’intérieur.
Cette expérience de “demeurer” en Jésus et de laisser Jésus “demeurer” en nous, peut transformer notre foi, à la racine. Cet échange mutuel,  cette communion étroite, difficile à exprimer avec des paroles, constitue la véritable relation du disciple avec Jésus. C’est cela que de le suivre  soutenus par sa force vitale.
La vie que Jésus transmet à ses disciples dans l’eucharistie est celle que lui-même reçoit du Père, source inépuisable de vie en plénitude. Une vie qui ne s’éteint pas avec notre mort biologique. C’est pourquoi Jésus  ose faire aux siens cette promesse : « Celui qui mange de ce pain vivra pour toujours »
Le signe le plus grave de la crise de la foi chrétienne parmi nous est, sans doute, l’abandon si généralisé de l’eucharistie dominicale. Pour celui qui aime Jésus c’est douloureux d’observer comment l’eucharistie perd peu à peu son pouvoir d’attraction. Mais il est encore plus douloureux de voir que nous, en Eglise, nous assistons à ce phénomène sans oser réagir. Pourquoi ?

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES
 Répands la force qu’enferme l’eucharistie.
Fais passer ce message.

HOMILIA - PT

19 de Agosto de 2012
20 Tempo ordinário (B)
João 6, 51-58

ALIMENTAR-NOS DE JESUS

Segundo o relato de João, uma vez mais os judeus, incapazes de ir mais longe do que o físico e o material, interrompem Jesus, escandalizados pela linguagem agressiva que utiliza: "Como pode este dar-nos a comer a Sua carne?". Jesus não só não retira a Sua afirmação como dá às Suas palavras um conteúdo mais profundo.
O núcleo da Sua exposição permite-nos aproximar-nos da experiência que viviam as primeiras comunidades cristãs ao celebrar a eucaristia. Segundo Jesus, os discípulos não só hão-de acreditar Nele, como hão-de alimentar-se e nutrir a sua vida da Sua própria pessoa. A eucaristia é uma experiência central nos seguidores de Jesus.
As palavras que se seguem não fazem senão destacar o seu carácter fundamental e indispensável: "A Minha carne é verdadeira comida e o Meu sangue é verdadeira bebida". Se os discípulos não se alimentam Dele, poderão fazer e dizer muitas coisas, mas não hão-se esquecer as Suas palavras: "Não tendes vida em vós".
Para ter vida dentro de nós necessitamos alimentar-nos de Jesus, nutrir-nos do Seu alento vital, interiorizar as Suas atitudes e os Seus critérios de vida. Este é o segredo e a força da eucaristia. Só o conhecem aqueles que comungam com Ele e se alimentam da Sua paixão pelo Pai e do Seu amor aos filhos.
 A linguagem de Jesus é de grande força expressiva. A quem sabe alimentar-se Dele, faz-lhe esta promessa: "Esse habita em Mim e Eu nele". Quem se alimenta da eucaristia experimenta que a sua relação com Jesus não é algo externo. Jesus não é um modelo de vida que imitamos de fora. Alimenta a nossa vida desde dentro.
Esta experiência de "habitar" em Jesus e deixar que Jesus "habite" em nós pode transformar da raiz a nossa fé. Esse intercâmbio mútuo, esta comunhão estreita, difícil de expressar com palavras, constitui a verdadeira relação do discípulo com Jesus. Isto é segui-Lo, sustentado pela Sua força vital.
A vida que Jesus transmite aos Seus discípulos na eucaristia é que Ele mesmo recebe do Padre que é Fonte inesgotável de vida plena. Uma vida que não se extingue com a nossa morte biológica. Por isso se atreve Jesus a fazer esta promessa aos Seus: "O que come este pão viverá para sempre".
Sem dúvida, o sinal mais grave da crise da fé cristã entre nós é o abandono tão generalizado da eucaristia dominical. Para quem ama Jesus é doloroso observar como a eucaristia vai perdendo o seu poder de atração. Mas mais doloroso ainda é ver que desde a Igreja assistimos a este facto sem nos atrevermos a reagir. Porquê?

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Difunde a força que encerra a eucaristia.
Passa-o.

HOMILIA - EN

August 19th, 2012
XX Ordinary Sunday, 2012 (B)
John 6, 51-58

“MY FLESH IS REAL FOOD”

According to John’s gospel, the Jews who had been listening to Jesus for a while were incapable of understanding his talk about his body and blood. They were simply scandalized, “How can this man give us his flesh to eat?” Jesus did not rephrase his statement; but he gave a more profound meaning to his words.
The core of Jesus’ long presentation allows us to understand the experience of those first Christian communities when they celebrated the Eucharist. According to Jesus, his disciples were not only to believe in Him, but they also had to eat his Body and Blood if they wanted have life in Him. The Eucharist became a central experience for any follower of Jesus.
The words that Jesus used became central and fundamental for the early Christians: “My flesh is real food and my blood is real drink.” If his disciples did not feed on Him, they could say or do anything they wanted, but they could never forget His words: “You will not have life in you.”
In order to have life in you, you need to feed on Jesus, to have his vital spirit, to internalize his attitudes and all his life criteria. This is the secret and the real strength of the Eucharist. Only those who are in communion with Him can really know Him and share his passion for his Father and the love for his children.
The language used by Jesus is tremendously expressive. To those who feed on Him, He promises: “He lives in me and I live in him.” Anyone who feeds on the Eucharist will realize that his relationship with Jesus is not merely external. Jesus is not a life style that can be imitated outwardly. Jesus feeds us from within.
This experience of “living in Jesus” and of allowing Jesus to live in us can totally change our faith. This mutual exchange, this complete communion, though difficult to express in words, constitutes the real relationship between a disciple and Jesus. This following of Jesus is sustained by His vital force.
The life that Jesus gives to his disciples through the Eucharist is the same life that He receives from his Father as a source of complete life. Such life is never extinguished, unlike our biological life. Hence the promise that Jesus makes to his disciples: “Anyone who eats this Bread will live forever.”
Without any doubt, the most serious sign of the crisis of our Christian faith today is having given up our Sunday Eucharist. For anyone who loves Jesus, it is really painful to see how the Sunday observance of the Holy Eucharist has lost its power of attraction. And still more painful to see how many of us within the Church, having seen this, are not able to react. WHY?

José Antonio Pagola

Gospel network BUENAS NOTICIAS
Preach the life of the Eucharist
Pass it on.