lunes, 26 de mayo de 2014

06/01/2014 - The Feast of the Lord’s Ascension (A)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------


HOMILIA - ES

1 de junio de 2014
Ascensión del Señor (A)
Mateo,28, 16-20

NO CERRAR EL HORIZONTE

Ocupados solo en el logro inmediato de un mayor bienestar y atraídos por pequeñas aspiraciones y esperanzas, corremos el riesgo de empobrecer el horizonte de nuestra existencia perdiendo el anhelo de eternidad. ¿Es un progreso? ¿Es un error?
Hay dos hechos que no es difícil comprobar en este nuevo milenio en el que vivimos desde hace unos años. Por una parte, está creciendo en la sociedad humana la expectativa y el deseo de un mundo mejor. No nos contentamos con cualquier cosa: necesitamos progresar hacia un mundo más digno, más humano y dichoso.
Por otra parte, está creciendo el desencanto, el escepticismo y la incertidumbre ante el futuro. Hay tanto sufrimiento absurdo en la vida de las personas y de los pueblos, tantos conflictos envenenados, tales abusos contra el Planeta, que no es fácil mantener la fe en el ser humano.
Sin embargo, el desarrollo de la ciencia y la tecnología esta logrando resolver muchos males y sufrimientos. En el futuro se lograrán, sin duda, éxitos todavía más espectaculares. Aún no somos capaces de intuir la capacidad que se encierra en el ser humano para desarrollar un bienestar físico, psíquico y social.
Pero no sería honesto olvidar que este desarrollo prodigioso nos va “salvando” solo de algunos males y de manera limitada. Ahora precisamente que disfrutamos cada vez más del progreso humano, empezamos a percibir mejor que el ser humano no puede darse a sí mismo todo lo que anhela y busca.
¿Quién nos salvará del envejecimiento, de la muerte inevitable o del poder extraño del mal? No nos ha de sorprender que muchos comiencen a sentir la necesidad de algo que no es ni técnica ni ciencia ni doctrina ideológica. El ser humano se resiste a vivir encerrado para siempre en esta condición caduca y mortal.
Sin embargo, no pocos cristianos viven hoy mirando exclusivamente a la tierra, Al parecer, no nos atrevemos a levantar la mirada más allá de lo inmediato de cada día. En esta fiesta cristiana de la Ascensión del Señor quiero recordar unas palabras del aquél gran científico y místico que fue Theilhard de Chardin: “Cristianos, a solo veinte siglos de la Ascensión, ¿qué habéis hecho de la esperanza cristiana?”.
En medio de interrogantes e incertidumbres, los seguidores de Jesús seguimos caminando por la vida, trabajados por una confianza y una convicción. Cuando parece que la vida se cierra o se extingue, Dios permanece. El misterio último de la realidad es un misterio de Bondad y de Amor. Dios es una Puerta abierta a la vida que nadie puede cerrar.

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Contribuye a  reavivar la esperanza cristiana.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2014ko ekainaren 1a
Jaunaren Igokundea A
Mateo 28,16-20

EZ ITXI HORIZONTEA

Ongizaterik handiena berehala lortzeari bakarrik emanik eta nahikunde eta esperantza txikiek erakarririk gabiltzala, arriskua dugu, geure biziaren horizontea pobretzeko, betikotasunaren desioa galdurik. Aurrerapena ote da hori? Errore bat ote?
Badira bi gertaera, duela urte batzuez gero bizi dugun milurteko honetan, egiaztatzeko zail ez direnak. Alde batetik, haziz doa gizartean mundu berriago baten nahia eta gogoa. Ez dugu aski edozein gauza: mundu duinago, gizakoiago eta zoriontsuago baterantz jo beharra sentitzen dugu.
Bestetik, haziz doa desilusioa, eszeptizismoa eta ziurtasunik eza etorkizunari dagokionez. Zentzurik gabeko hainbesteko sufrimendua ageri da pertsonen eta herrien bizitzan, hainbat eta hainbat gatazka pozoitsu, hartarainoko abusuak Planetaren aurka, non ez baita gauza erraza gizakiagan uste izanik bizitzea.
Halaz guztiz, zientziaren eta teknologiaren garapena gaitz eta sufrimendu asko ari da askatzen. Etorkizunean, dudarik gabe, are arrakasta distiratsuagoak lortuko dira. Oraino ez gara gai sumatzeko gizakiak duen gaitasuna, ongizate fisiko, psikiko eta soziala garatzeko.
Baina ez litzateke jatorra izango beste hau ahaztea: garapen miresgarri honek gaitz batzuetatik bakarrik eta era mugatuan gaitu «salbatzen». Hain juxtu, gero eta giza aurrerapen handiagoaz gozatzen ari garen honetan ari gara argiago sumatzen ezen gizakiak ezin diola eman bere buruari antsiatzen eta bilatzen duen guztia.
Nork liberatuko gaitu zahartzetik, ezinbestean hil behar izatetik edota gaitzaren ahalmen ulertezinetik? Ez gaitu harritu behar ikusteak, jende asko hasia dela behar bat sentitzen: teknika ez den, zientzia ez den, doktrina ideologikoa ez den beste zerbaiten behar bat, alegia. Gizakiak ez dio amore  eman nahi izaera galkor eta hilkor honetan betiko hesiturik bizitzeari.
Alabaina, kristau gutxi baino gehiago ari da bizitzen lurrari soilik begira. Itxuraz, ez gara ausartzen geure begiak altxatzen eguneroko ondo-ondokoa dugun hura baino harago. Jaunaren Igokundearen kristau-jai honetan, zientifiko eta mistiko handia izan zen Teilhard de Chardin-en hitz hauek aipatu nahi nituzke: «Kristauok, Igokundeak hogei mende soil dituen honetan, zer egin duzue kristau-fedeaz?»
Galderen eta ziurtasunik ezaren artean, Jesusen ikasleok ibili gabiltza biziaren bila, konfiantza batek eta konbentzimendu bat eraginik. Biziak ixtera eta itzaltzera doala ematen duenean ere, Jainkoak hor dirau. Ontasun- eta Maitasun-misterio da errealitatearen azken misterioa. Biziari irekia den Atea da Jainkoa, inork ezin itxia.

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea.
Ekin kristau-esperantza biziberritzeari.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

1 de juny de 2014
L'Ascensió del Senyor(A)
Mateu,28, 16-20

NO TANQUEU L'HORITZÓ

Ocupats només en l'assoliment immediat d'un major benestar i atrets per petites aspiracions i esperances, correm el risc d'empobrir l'horitzó de la nostra existència perdent l'anhel d'eternitat. És un progrés? És un error?
Hi ha dos fets que no és difícil de comprovar en aquest nou mil•lenni en què vivim des de fa uns anys. D'una banda, està creixent en la societat humana l'expectativa i el desig d'un món millor. No ens acontentem amb qualsevol cosa: necessitem progressar cap a un món més digne, més humà i més feliç.
D'altra banda, està creixent el desencant, l'escepticisme i la incertesa davant el futur. Hi ha tant patiment absurd en la vida de les persones i dels pobles, tants conflictes enverinats, com abusos contra el Planeta, que no és fàcil mantenir la fe en l'ésser humà.
No obstant això, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia està aconseguint resoldre molts mals i patiments. En el futur s'aconseguiran, sens dubte, èxits encara més espectaculars. Encara no som capaços d'intuir la capacitat que té l'ésser humà per desenvolupar un benestar físic, psíquic i social.
Però no seria honest oblidar que aquest desenvolupament prodigiós ens va "salvant" només d'alguns mals i de manera limitada. Ara precisament que gaudim cada vegada més del progrés humà, comencem a percebre millor que l'ésser humà no pot donar-se a si mateix tot el que anhela i cerca.
Qui ens salvarà de l'envelliment, de la mort inevitable o del poder estrany del mal? No ens ha de sorprendre que molts comencin a sentir la necessitat d'alguna cosa que no és ni tècnica ni ciència ni doctrina ideològica. L'ésser humà es resisteix a viure tancat per sempre en aquesta condició caduca i mortal.
No obstant això, no pocs cristians viuen avui mirant exclusivament la terra. Sembla que no ens atrevim a aixecar la mirada més enllà de la immediatesa de cada dia. En aquesta festa cristiana de l'Ascensió del Senyor vull recordar unes paraules d'aquell gran científic i místic que fou Theilhard de Chardin: "Cristians, a només vint segles de l'Ascensió, què n'heu fet de l'esperança cristiana?"
Enmig d'interrogants i d'incerteses, els seguidors de Jesús seguim caminant per la vida, treballats per una confiança i una convicció. Quan sembla que la vida es tanca o s'extingeix, Déu roman. El misteri últim de la realitat és un misteri de Bondat i d'Amor. Déu és una Porta oberta a la vida que ningú no pot tancar.

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.
Ajuda a revifar l'esperança cristiana.
Passa-ho!

HOMILIA - GL

DOMINGO: 01-06-2014
Ascensión do Señor. (A)
Mt 28, 16-20

NON PECHAR O HORIZONTE

Ocupados só no logro inmediato dun maior benestar e atraídos por pequenas aspiracións e esperanzas, corremos o risco de empobrecermos o horizonte da nosa existencia perdendo o anhelo de eternidade. É un progreso? É un erro?
Hai dous feitos non difíciles de comprobarmos neste novo milenio nos que vivimos desde hai xa uns anos.
Por unha banda, está crecendo na sociedade humana a expectativa e o desexo dun mundo mellor. Non nos contentamos con calquera cousa: necesitamos progresar cara a un mundo máis digno, máis humano e ditoso.
E da outra, está crecendo o desencanto, o escepticismo e a incerteza ante o futuro. Hai tanto sufrimento absurdo na vida das persoas e dos pobos, tantos conflitos envelenados, tales abusos contra o Planeta, que non é fácil manter a fe no ser humano.
E porén, o desenvolvemento da ciencia e a tecnoloxía esta logrando resolver moitos males e sufrimentos. No futuro lograranse, sen dúbida, éxitos aínda máis espectaculares. Aínda non somos capaces de intuírmos a capacidade que hai no ser humano para desenvolver un benestar físico, psíquico e social.
Pero non sería honesto esquecermos que este desenvolvemento prodixioso vainos “salvando” só dalgúns males e iso dun xeito limitado. Agora precisamente que gozamos cada vez máis do progreso humano, empezamos a percibirmos mellor que o ser humano non pode darse a si mesmo todo o que anhela e busca.
Quen nos salvará do avellentamento, da morte inevitábel ou do poder estraño do mal? Non nos ha sorprender que moitos comecen a sentiren a necesidade de algo que non é nin técnica nin ciencia nin doutrina ideolóxica. O ser humano resístese a vivir encerrado para sempre nesta condición caduca e mortal.
Con todo, non poucos cristiáns viven hoxe mirando exclusivamente á terra. Ao parecer, non nos atrevemos a levantar a mirada máis aló do inmediato de cada día. Nesta festa cristiá da Ascensión do Señor quero recordar unhas palabras daquel gran científico e místico que foi Theilhard de Chardin: “Cristiáns, a só vinte séculos da Ascensión, que fixestes da esperanza cristiá”?
No medio de interrogantes e incertezas, os seguidores de Xesús seguimos camiñando pola vida, traballados por unha confianza e unha convicción. Cando parece que a vida se pecha ou se extingue, Deus permanece.
O misterio último da realidade é un misterio de Bondade e de Amor. Deus é unha Porta aberta á vida que ninguén pode pechar.

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaqauín Campo Freire.

Rede Evanxelizadora  BOAS NOTICIAS.
Contribúe a defender ás mulleres máis indefensas.
Pásao.

HOMILIA -IT

1 giugno 2014
Ascensione del Signore (A)
Mt 28, 16-20

NON CHIUDERE L’ORIZZONTE

Occupati soltanto nell’ottenere subito un maggiore benessere e attratti dalle piccole aspirazioni e speranze, corriamo il rischio di impoverire l’orizzonte della nostra esistenza, perdendo il desiderio d’eternità. È un progresso? È un errore?
Ci sono due fatti che non è difficile mettere a confronto in questo nuovo millennio nel quale viviamo già da qualche anno. Da una parte sta crescendo nella società umana l’aspettativa e il desiderio di un mondo migliore. Non ci accontentiamo di qualsiasi cosa: abbiamo bisogno di progredire verso un mondo più degno, più umano e felice.
Dall’altra, sta crescendo la delusione, lo scetticismo e l’incertezza di fronte al futuro. C’è tanta sofferenza assurda nella vita delle persone e dei popoli, tanti conflitti avvelenati, tanti abusi contro il Pianeta, che non è facile mantenere la fede nell’essere umano.
Tuttavia, lo sviluppo della scienza e della tecnologia sta riuscendo a risolvere molti mali e sofferenze. Nel futuro si otterranno, senza dubbio, risultati ancora più spettacolari. Ancora non siamo capaci di intuire la capacità racchiusa nell’essere umano di sviluppare un benessere fisico, psichico e sociale.
Ma non sarebbe onesto dimenticare che questo sviluppo prodigioso ci va “salvando” solo da alcuni mali      e in maniera limitata. Proprio adesso che godiamo sempre più del progresso umano, incominciamo a percepire meglio che l’essere umano non può darsi da solo tutto quello a cui anela e che cerca.
Chi ci salverà dall’invecchiamento, dalla morte inevitabile o dallo strano potere del male? Non ci deve sorprendere che molti comincino a sentire la necessità di qualcosa che non è né tecnica, né scienza, né dottrina ideologica. L’essere umano rifiuta di vivere chiuso per sempre in questa condizione caduca e mortale.
Tuttavia, non pochi cristiani vivono oggi guardando esclusivamente alla terra. Sembra che non osiamo sollevare lo sguardo al di là dell’immediato di ogni giorno. In questa festa cristiana de l’Ascensione del Signore voglio ricordare alcune parole di quel grande scienziato e mistico che fu Theilhard de Chardin: “Cristiani, a soli venti secoli dall’Ascensione, che avete fatto della speranza cristiana?”.
In mezzo agli interrogativi e alle incertezze, noi seguaci di Gesù continuiamo a camminare per la vita, sostenuti da una fiducia e da una convinzione. Quando sembra che la vita si chiuda o si estingua, Dio rimane. Il mistero ultimo della realtà è un mistero di Bontà e di Amore. Dio è una Porta aperta alla vita che nessuno può chiudere.

José Antonio Pagola

Rete de evangelizzazione BUONE NOTIZIE.
Contribuisci a ravvivare la speranza cristiana.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

1 juin 2014
Ascension du Seigneur(A)
Matthieu,28, 16-20

NE PAS FERMER L’HORIZON

Préoccupés seulement d’obtenir un plus grand bien-être et attirés par de petits souhaits et de petits espoirs, nous risquons d’appauvrir l’horizon de notre existence en perdant le désir d’éternité. Est-ce un progrès ? Est-ce une erreur ?
Il y a deux faits faciles à vérifier dans ce  nouveau millénaire où nous sommes entrés depuis quelques années. D’une part, le désir et l’attente  d’un monde meilleur sont en train de s’accroître  dans la société humaine. Nous ne nous contentons pas de n’importe quoi : nous sentons le besoin de progresser vers un monde plus digne, plus humain et plus heureux.
D’autre part, le désenchantement, le scepticisme et l’incertitude face à l’avenir sont aussi en train d’augmenter. Il y a tant de souffrances absurdes dans la vie des personnes et des peuples, tant de conflits envenimés, tant d’abus à l’encontre de notre Planète, qu’il n’est pas facile de maintenir la foi en l’être humain.
Cependant, le développement de la science et de la technologie est en train de résoudre beaucoup de maux et de souffrances. Dans le futur, nous atteindrons, sans doute, des succès plus spectaculaires encore. Nous ne sommes pas encore capables de saisir la puissance que possède l’être humain pour développer le bien-être physique, psychique et social.
Mais ce ne serait pas honnête d’oublier que  ce développement prodigieux nous « sauve » seulement de quelques maux et d’une manière limitée. Justement, maintenant que nous jouissons de plus en plus du progrès humain, nous commençons à mieux percevoir que l’être humain ne peut pas se donner à lui-même tout ce qu’il désire et qu’il cherche.
Qui nous sauvera du vieillissement, de la mort inévitable ou de l’étrange pouvoir du mal? Il ne faut pas être surpris que  beaucoup de personnes commencent à sentir le besoin de quelque chose qui n’est ni la technique, ni la science  ni une doctrine idéologique. L’être humain  refuse de vivre enfermé pour toujours dans cette condition caduque et mortelle.
Cependant, de nombreux  chrétiens vivent aujourd’hui, le regard fixé exclusivement sur la terre. Apparemment, nous n’osons pas lever le regard au-delà de l’immédiat quotidien. En cette fête chrétienne de l’Ascension du Seigneur, je voudrais rappeler quelques paroles de ce grand scientifique  et mystique que fut Teilhard de Chardin : « Chrétiens, à vingt siècles seulement de l’Ascension, qu’avez-vous fait de l’espérance chrétienne ? »
Au cœur des interrogations et des incertitudes, nous, disciples de Jésus, nous continuons la marche de notre vie, motivés par une confiance et par une conviction. Lorsqu’il semble que la vie se referme et s’éteint, Dieu demeure. Le mystère ultime de la réalité est un mystère de Bonté et d’Amour. Dieu est une Porte ouverte à la vie que personne ne peut fermer.

José Antonio Pagola
Traducteur : Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES.
Contribue à raviver l’espérance chrétienne!
Fais passer ce message !

HOMILIA - PT

1 de Junho de 2014
Ascensão do Senhor(A)
Mateus,28, 16-20

NÃO FECHAR O HORIZONTE

Ocupados apenas em conseguir de imediato um maior bem-estar e atraídos por pequenas aspirações e esperanças, corremos o risco de empobrecer o horizonte da nossa existência perdendo a aspiração da eternidade. É um progresso? É um erro?
Há dois aspetos que não é difícil comprovar neste novo milénio em que vivemos desde há uns anos. Por um lado, está a crescer na sociedade humana a expetativa e o desejo de um mundo melhor. Não nos contentamos com qualquer coisa: necessitamos progredir para um mundo mais digno, mais humano e ditoso.
Por outro lado, está a crescer o desencanto, o ceticismo e a incerteza ante o futuro. Há tanto sofrimento absurdo na vida das pessoas e dos povos, tantos conflitos envenenados, tais abusos contra o Planeta, que não é fácil manter a fé no ser humano.
No entanto, o desenvolvimento da ciência e da tecnologia está a conseguir resolver muitos males e sofrimentos. No futuro conseguir-se-á, sem dúvida, êxitos todavia mais espetaculares. Ainda não somos capazes de intuir a capacidade que se encerra no ser humano para desenvolver um bem-estar físico, psíquico e social.
Mas não seria honesto esquecer que este desenvolvimento prodigioso nos vai “salvando” só de alguns males e de forma limitada. Agora precisamente que disfrutamos cada vez mais do progresso humano, começamos a perceber melhor que o ser humano não pode dar-se a si mesmo tudo o que deseja e procura.
Quem nos salvará do envelhecimento, da morte inevitável ou do poder estranho do mal? Não nos há de surpreender que muitos comecem a sentir a necessidade de algo que não é técnica nem ciência nem doutrina ideológica. O ser humano resiste-se a viver encerrado para sempre nesta condição caduca e mortal.
No entanto, não poucos cristãos vivem hoje olhando exclusivamente para a terra, Ao que parece, não nos atrevemos a levantar o olhar mais além do imediato de cada dia. Nesta festa cristã da Ascensão do Senhor quero recordar umas palavras daquele grande cientista e místico que foi Theilhard de Chardin: “Cristãos, a apenas a vinte séculos da Ascensão, que haveis feito da esperança cristã?”.
No meio de interrogações e incertezas, os seguidores de Jesus seguimos caminhando pela vida, trabalhados por uma confiança e uma convicção. Quando parece que a vida se fecha ou se extingue, Deus permanece. O mistério último da realidade é um mistério de Bondade e de Amor. Deus é uma Porta aberta à vida que ninguém pode fechar.

José Antonio Pagola

Rede evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Contribui para reavivar a esperança cristã.
Passa-o.

HOMILIA - EN

June 1, 2014
The Feast of the Lord’s Ascension (A)
Matthew 28:16-20

DON’T CLOSE THE HORIZON

If we only occupy ourselves with the immediate goals of greater wellbeing, or if we find ourselves attracted by small dreams and hopes, we run the risk of impoverishing the horizon of our existence, losing our yearning for eternity.  Is this progress?  Or is it a mistake?
There are two things that are easy to verify about this new millennium we have lived in for the past few years.  On one hand, we find growing in human society the hope and dream of a better world.  We aren’t content with just any old thing: we need to progress toward a more dignified world, one that is more human and full of happiness.
On the other hand, discouragement, skepticism and uncertainty about the future is growing.  There’s so much needless suffering in the life of people and of nations, so many poisonous conflicts, so much abuse of our planet, that it’s not easy to keep faith in humanity.
However the development of science and technology is successfully resolving many maladies and sufferings.  In the future they will no doubt accomplish even more spectacular results.  There’s no way we’re able to imagine humanity’s capability to develop physical, psychological and social wellbeing.
But it wouldn’t be honest to forget that this prodigious development ‘saves’ us only from some maladies within certain limitations.  It’s right now as we enjoy human progress more and more, that we begin to better perceive that human beings can’t give themselves all that they desire and seek.
Who can save self from getting old, from the inevitable death, from the strange power of evil?  We don’t need to be surprised that many are starting to feel the necessity of something that isn’t just technique or science or ideological doctrine.  Human beings resist living enclosed forever in this worn-out and mortal condition.
However not a few Christians live their lives today just looking exclusively at the earth.  It seems that we don’t dare lift up our eyes to see beyond the immediacy of each day.  In this Christian feast of the Lord’s Ascension I want to remember some words of that great scientist and mystic – Teilhard de Chardin: “Christians, just 20 centuries after the Ascension – what have you done to Christian hope?”
In the midst of questions and uncertainties, Jesus’ followers keep walking through life, carrying confidence and conviction.  When it seems that life gets closed in or snuffed out, God remains.  Reality’s ultimate mystery is a mystery of goodness and of love.  God is an open Door to the life that no one can close.

José Antonio Pagola

Evangelization Network BUENAS NOTICIAS.
Be a part of reviving Christian hope.
Pass it on.




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com



lunes, 19 de mayo de 2014

05/25/2014 - 6nd Sunday of Easter (A)

Inicio (Página inicial del blog de la Iglesia de Sopelana)
Jose Antonio Pagolaren Homiliak (Jose Antonio Pagolaren Homiliaren horria)
Homilias de Jose Antonio Pagola (Página Homilias de Jose Antonio Pagola)
Videos de conferencias de Jose Antonio Pagola (Página Conferencias de Jose Antonio Pagola)
Jose Antonio Pagolaren homiliak hainbat hizkuntzetan
Homilias de José Antonio Pagola en diferantes idiomas
Jose Antonio Pagola homilies in different languages
------------------------------------------------------------------------------------------------


HOMILIA - ES

25 de mayo de 2014
6 Pascua (A)
Juan  14, 15-21

EL ESPÍRITU DE LA VERDAD

Jesús se está despidiendo de sus discípulos. Los ve tristes y abatidos. Pronto no lo tendrán con él. ¿Quién podrá llenar su vacío? Hasta ahora ha sido él quien ha cuidado de ellos, los ha defendido de los escribas y fariseos, ha sostenido su fe débil y vacilante, les ha ido descubriendo la verdad de Dios y los ha iniciado en su proyecto humanizador.
Jesús les habla apasionadamente del Espíritu. No los quiere dejar huérfanos. Él mismo pedirá al Padre que no los abandone, que les dé “otro defensor” para que “esté siempre con ellos”. Jesús lo llama “el Espíritu de la verdad”. ¿Qué se esconde en estas palabras de Jesús?
Este “Espíritu de la verdad” no hay que confundirlo con una doctrina. Esta verdad no hay que buscarla en los libros de los teólogos ni en los documentos de la jerarquía. Es algo mucho más profundo. Jesús dice que “vive con nosotros y está en nosotros”. Es aliento, fuerza, luz, amor... que nos llega del misterio último de Dios. Lo hemos de acoger con corazón sencillo y confiado.
Este “Espíritu de la verdad” no nos convierte en “propietarios” de la verdad. No viene para que impongamos a otros nuestra fe ni para que controlemos su ortodoxia. Viene para no dejarnos huérfanos de Jesús, y nos invita a abrirnos a su verdad, escuchando, acogiendo y viviendo su Evangelio.
Este “Espíritu de la verdad” no nos hace tampoco “guardianes” de la verdad, sino testigos. Nuestro quehacer no es disputar, combatir ni derrotar adversarios, sino vivir la verdad del Evangelio y “amar a Jesús guardando sus mandatos”.
Este “Espíritu de la verdad” está en el interior de cada uno de nosotros defendiéndonos de todo lo que nos puede apartar de Jesús. Nos invita abrirnos con sencillez al misterio de un Dios, Amigo de la vida. Quien busca a este Dios con honradez y verdad no está lejos de él. Jesús dijo en cierta ocasión: “Todo el que es de la verdad, escucha mi voz”. Es cierto.
Este “Espíritu de la verdad” nos invita a vivir en la verdad de Jesús en medio de una sociedad donde con frecuencia a la mentira se le llama estrategia; a la explotación, negocio; a la irresponsabilidad, tolerancia; a la injusticia, orden establecido; a la arbitrariedad, libertad; a la falta de respeto, sinceridad...
¿Qué sentido puede tener la Iglesia de Jesús si dejamos que se pierda en nuestras comunidades el “Espíritu de la verdad”? ¿Quién podrá salvarla del autoengaño, las desviaciones y la mediocridad generalizada? ¿Quién anunciará la Buena Noticia de Jesús en una sociedad tan necesitada de aliento y esperanza?

José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS.
Contribuye a difundir el “Espíritu de la verdad”.
Pásalo.

HOMILIA - EU

2024ko maiatzaren 25a
Pazkoaldiko 6. igandea A
Joan 14,15-21

EGIAREN ESPIRITUA

Ikasleei agur esaten ari da Jesus. Triste eta lur jota ikusten ditu. Laster ez dute izango berekin. Nork bete haren hutsunea? Orain arte Jesus da arduratu beraiez, Jesusek ditu defenditu lege-maisu eta fariseuengandik, Jesus izan dute sostengu beren fede makal eta duda-mudazkoarentzat, Jesus aritu zaie Jainkoaren egia agerian jartzen, eta Jesusek dizkie agertu bere egitasmo gizatarraren hastapenak.
Gogotsu mintzo zaie Jesus Espirituaz. Ez ditu umezurtz utzi nahi. Berak eskatuko dio Aitari eskutik utzi ez ditzan, «beste defendatzaile bat» eman diezaien «beti haiek egon dadin». «Egiaren Espiritua” deitu dio Jesusek. Zer dago Jesusen hitz hauen pean?
«Egiaren Espiritu hau» ez da nahastu behar doktrina batekin. Egia hau ez da bilatu behar teologoen liburuetan, ezta hierarkiaren dokumentuetan ere. Zerbait askoz sakonagoa da. Jesusek dio «gurekin bizi dela eta gugan dagoela». Arnasa da, indarra, argia, maitasuna … Jainkoaren azken misteriotik datorkiguna. Bihotz xume eta ustetsuaz behar diogu harrera egin.
«Egiaren Espiritu honek» ez gaitu bihurtzen egiaren «jabe». Ez datorkigu guk geure fedea beste batzuei ezartzeko, ezta ere guk inoren ortodoxia kontrolatzeko. Gu Jesusez umezurtz ez uzteko dator, eta gu egiari irekitzera gonbidatzera, Jesusen ebanjelioa entzunez, onartuz eta biziz.
«Egiaren Espiritu honek» ez gaitu egiten egiaren «gordetzaile», baizik testigu. Gure egitekoa ez da arerioekin eztabaidan jardutea, ezta borrokan aritzea edo inor menpean hartzea, baizik eta Ebanjelioaren egia bizitzea eta «Jesus maitatzea, haren aginduak betez».
«Egiaren Espiritu hau» gutako bakoitzarengan dago, Jesusengandik aparta gaitzakeen edozer gauzatatik babestuz. Geure bihotza xume-xume irekitzera gonbidatzen gaitu Jainkoaren misteriori, biziaren Adiskide horri. Jainko honen bila ondradu eta egiaz dabilena, ez dabil Jainkoagandik urrun. Jesusek berak esan zuen behin batean: « Egiarena den orok entzuten du nire ahotsa». Halaxe da.
«Egiaren Espiritu honek Jesusen egian bizitzera gonbidatzen gaitu geure gizartean, non askotan estrategia esaten baitzaio gezurrari; negozio esplotazioari; tolerantzia erantzukizunik ezari; eraikitako ordenu zuzengabekeriari; askatasun arbitrariotasunari; egiazaletasun errespeturik ezari …
Zer zentzu izan lezake Jesusen Elizak baldin eta geure elkarteetan «egiaren Espiritua» galtzen utzi bagenu? Zeinek salbatu ahal izango du autoengainutik, desbideratzetik eta eskastasun orokortutik? Zeinek hots egin ahalko du Jesusen Berri Ona, hartarainoko arnasa-beharra eta esperantza-egarria duen gizartean?

José Antonio Pagola

BERRI ONAK Sare Ebanjelizatzailea.
Saia zaitez «Egiaren Espiritua» zabaltzen.
Bidali hau.

HOMILIA - CA

25 de maig de 2014
Diumenge VI de Pasqua (A)
Joan  14, 15-21

L'ESPERIT DE LA VERITAT

Jesús s'està acomiadant dels seus deixebles. Els veu tristos i abatuts. Aviat no el tindran amb ells. Qui podrà omplir el seu buit? Fins ara ha estat ell qui ha tingut cura d'ells, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut la seva fe feble i vacil•lant, els ha anat descobrint la veritat de Déu i els ha iniciat en el seu projecte humanitzador.
Jesús els parla apassionadament de l'Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni "un altre defensor" perquè "es quedi amb ells per sempre". Jesús l'anomena "l'Esperit de la veritat". Què s'amaga en aquestes paraules de Jesús?
Aquest "Esperit de la veritat" no cal confondre'l amb una doctrina. Aquesta veritat no s'ha de cercar en els llibres dels teòlegs ni en els documents de la jerarquia. És una cosa molt més profunda. Jesús diu que "viu amb nosaltres i està dins de nosaltres". És alè, força, llum, amor... que ens arriba del misteri últim de Déu. Hem d'acollir-lo amb cor senzill i confiat.
Aquest "Esperit de la veritat" no ens converteix en "propietaris" de la veritat. No ve perquè imposem a d'altres la nostra fe ni perquè controlem la seva ortodòxia. Ve per no deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos a la seva veritat, escoltant, acollint i vivint el seu Evangeli.
Aquest "Esperit de la veritat" no ens fa tampoc "guardians" de la veritat, sinó testimonis. La nostra tasca no és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l'Evangeli i "estimar Jesús guardant els seus manaments".
Aquest "Esperit de la veritat" és a l'interior de cadascú de nosaltres defensant-nos de tot allò que ens pot apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d'un Déu, Amic de la vida. Qui cerca aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d'ell. Jesús digué una vegada: "Tot aquell qui és de la veritat, escolta la meva veu". És cert.
Aquest "Esperit de la veritat" ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d'una societat on sovint la mentida és anomenada estratègia; l'explotació, negoci; la irresponsabilitat, tolerància; la injustícia, ordre establert; l'arbitrarietat, llibertat; la manca de respecte, sinceritat...
Quin sentit pot tenir l'Església de Jesús si deixem que es perdi a les nostres comunitats "l'Esperit de la veritat"? Qui podrà salvar-la de l'autoengany, les desviacions i la mediocritat generalitzada? Qui anunciarà la Bona Notícia de Jesús en una societat tan necessitada d'alè i d'esperança?

José Antonio Pagola

Xarxa evangelitzadora BONES NOTÍCIES.
Contribueix a difondre "l'Esperit de la veritat".
Passa-ho!

HOMILIA - GL

DOMINGO: 25-05-2014
6º PASCUA (A)
XOÁN 14, 15-21

O ESPÍRITO DA VERDADE

Xesús estase a despedir dos seus discípulos. Veos tristes e abatidos. Moi axiña xa non o terán con el. Quen poderá encher o seu baleiro? Ata agora foi el quen coidou deles, defendeunos de escribas e fariseos, sostivo a súa fe débil e vacilante, foilles descubrindo a verdade de Deus e iniciounos no seu proxecto humanizador.
Xesús fálalles apaixonadamente do Espírito. Non os quere deixar orfos. El mesmo pedirá ao Pai que non os abandone, que lles dea “outro defensor” para que “estea sempre con eles”. Xesús chámao “o Espírito da verdade”. Que se esconde nestas palabras de Xesús?
Este “Espírito da verdade” non hai que confundilo cunha doutrina. Esta verdade non hai que buscala nos libros dos teólogos nin nos documentos da xerarquía. É algo moito máis profundo. Xesús di que “vive connosco e está en nós”. É alento, forza, luz, amor... que nos chega do misterio último de Deus. Témolo de acoller con corazón sinxelo e confiado.
Este “Espírito da verdade” non nos converte en “propietarios” da verdade. Non vén para que impoñamos a outros a nosa fe nin para que controlemos a súa ortodoxia. Vén para non deixarnos orfos de Xesús, e invítanos a abrirnos á súa verdade, escoitando, acollendo e vivindo o seu Evanxeo.
Este “Espírito da verdade” non nos fai tampouco “gardiáns” da verdade, senón testemuñas. O noso quefacer non é disputar, combater nin derrotar adversarios, senón vivir a verdade do Evanxeo e “amar a Xesús gardando os seus mandados”.
Este “Espírito da verdade” está no interior de cada un de nós defendéndonos de todo o que nos pode apartar de Xesús. Invítanos a abrirnos con sinxeleza ao misterio dun Deus, Amigo da vida. Quen busca a este Deus con honradez e verdade non está lonxe del. Xesús dixo en certa ocasión: “Todo o que é da verdade, escoita a miña voz”. É certo.
Este “Espírito da verdade” invítanos a vivir na verdade de Xesús no medio dunha sociedade onde con frecuencia á mentira chámaselle estratexia; á explotación, negocio; á irresponsabilidade, tolerancia; á inxustiza, orde establecida; á arbitrariedade, liberdade; á falta de respecto, sinceridade...
Que sentido pode ter a Igrexa de Xesús se deixamos que se perda nas nosas comunidades o “Espírito da verdade”? Quen poderá salvala do autoengano, das desviacións e da mediocridade xeneralizada? Quen anunciará a Boa Noticia de Xesús nunha sociedade tan necesitada de alento e esperanza?

José Antonio Pagola
Traduciu: Xaquín Campo Freire

Rede Evanxelizadora  BOAS NOTICIAS.
Contribúe a defender ás mulleres máis indefensas.
Pásao.

HOMILIA -IT

25 maggio 2014
VI Pasqua (A)
Gv  14, 15-21

LO SPIRITO DELLA VERITÀ

Gesù si sta congedando dei suoi discepoli. Li vede tristi e abbattuti. Presto non lo avranno con loro. Chi potrà riempire il vuoto che lascia? Fino ad ora è stato lui a curarsi di loro, li ha difesi dagli scribi e dai farisei, ha sostenuto la loro fede debole e vacillante, ha scoperto loro a poco a poco la verità di Dio e li ha iniziati al suo progetto umanizzatore.
Gesù parla loro appassionatamente dello Spirito. Non li vuole lasciare orfani. Lui stesso chiederà al Padre che non li abbandoni, che dia loro un altro difensore che rimanga sempre con loro. Gesù lo chiama lo Spirito della verità. Che cosa si nasconde in queste parole di Gesù?
Questo Spirito della verità non bisogna confonderlo con una dottrina. Questa verità non bisogna cercarla nei libri dei teologi, né nei documenti della gerarchia. È qualcosa di molto più profondo. Gesù dice che rimane presso di noi e sarà in noi. È alito, forza, luce, amore… che ci arriva dal mistero ultimo di Dio. Dobbiamo accoglierlo con cuore semplice e fiducioso.
Questo Spirito della verità non ci converte in “proprietari” della verità. Non viene perché imponiamo ad altri la nostra fede né perché controlliamo la loro ortodossia. Viene per non lasciarci orfani di Gesù, e ci invita ad aprirci alla sua verità, ascoltando, accogliendo e vivendo il suo Evangelo.
Questo Spirito della verità non ci fa nemmeno “guardiani” della verità, ma testimoni. Il nostro impegno non è disputare, combattere né sconfiggere avversari, ma vivere la verità dell’Evangelo e amare Gesù osservando i suoi comandamenti.
Questo Spirito della verità è all’interno di ciascuno di noi e ci difende da tutto quello che ci può allontanare da Gesù. Ci invita ad aprirci con semplicità al mistero di un Dio Amico della vita. Chi cerca questo Dio con onestà e verità non è lontano da lui. Gesù disse una volta: “Chi è dalla verità ascolta la mia voce”. Certo.
Questo Spirito della verità ci invita a vivere nella verità di Gesù in una società dove spesso la menzogna la si chiama strategia; lo sfruttamento, affare; l’irresponsabilità, tolleranza; l’ingiustizia, ordine stabilito; l’arbitrarietà, libertà; la mancanza di rispetto, sincerità…
Che senso può avere la Chiesa di Gesù  se lasciamo che si perda nelle nostre comunità lo Spirito della verità? Chi potrà salvarla dall’autoinganno, dalle deviazioni e dalla mediocrità generalizzata? Chi annunzierà la Buona Notizia di Gesù in una società tanto bisognosa di coraggio e di speranza?

José Antonio Pagola

Rete di evangelizzazione BUONE NOTIZIE.
Contribuisci a diffondere lo Spirito della verità.
Diffondilo.

HOMILIA - FR

25 mai 2014
6 Pâques (A)
Jean  14, 15-21

L’ESPRIT DE VERITE

Jésus prend congé de ses disciples. Il les voit tristes et abattus. Bientôt, ils ne l’auront plus avec eux. Qui pourra remplir ce vide ? Jusqu’à présent c’est lui qui a pris soin d’eux, en les défendant contre les scribes et les pharisiens, en soutenant leur foi faible et hésitante, en leur faisant découvrir peu à peu la vérité de Dieu et les initiant à son projet d’humanisation.
Jésus leur parle passionnément de l’Esprit. Il ne veut pas les laisser orphelins. Lui-même demande au Père de ne pas les abandonner, de leur donner « un autre défenseur » pour « qu’il soit toujours avec eux ». Jésus l’appelle « l’Esprit de  vérité ». Que cachent-elles ces paroles de Jésus ?
Cet « Esprit de  vérité” n’est pas à confondre avec une doctrine. Cette vérité n’est pas à chercher dans les livres des théologiens ni dans les documents de la hiérarchie. C’est quelque chose de plus profond. Jésus dit que c’est quelque chose « qui vit avec nous, qui est en nous ». C’est un élan, une force, une lumière, un amour…qui nous vient du mystère ultime de Dieu et que nous devons accueillir d’un cœur simple et confiant.
Cet “Esprit de vérité” ne nous rend pas “propriétaires” de la vérité. Il ne vient pas pour que nous imposions aux autres notre foi ni pour que nous contrôlions leur orthodoxie. Il vient pour ne  pas nous laisser orphelins de Jésus, et il nous invite à nous ouvrir à sa vérité, par l’écoute, l’accueil et le vécu de son Evangile.
Cet “Esprit de vérité” ne fait pas non plus de nous les « gardiens » de la vérité, mais des témoins. Notre tâche ne consiste pas à nous disputer avec nos adversaires ni à les combattre pour les vaincre, mais à vivre la vérité de l’Evangile et à « aimer Jésus en gardant ses commandements »
Cet “Esprit de vérité” se trouve au cœur de chacun de nous et nous défend de tout ce que peut nous écarter de Jésus. Il nous invite à nous ouvrir avec simplicité au mystère d’un Dieu, Ami de la vie. Celui qui cherche honnêtement et en vérité ce Dieu, n’est pas loin de lui. Jésus a dit un jour : « Tous ceux qui appartiennent  à la vérité, écoutent ma voix ». C’est vrai.
Cet  “Esprit de  vérité” nous invite à vivre dans la vérité de Jésus au cœur d’une société où le mensonge est souvent appelé stratégie, l’exploitation, affaires ou négoce ; l’irresponsabilité, tolérance ; l’injustice, ordre établi ; l’arbitraire, liberté ; le manque de respect, sincérité…
Quel sens l’Eglise de Jésus aura-t-elle si dans nos communautés nous laissons « l’Esprit de vérité » se perdre ? Qui pourra la sauver de l’auto- tromperie, des déviations et de la médiocrité généralisée ? Qui annoncera la Bonne Nouvelle de Jésus dans une société qui a tant besoin de soutien et d’espérance ?

José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna, csv

Réseau d’évangélisation BONNES NOUVELLES.
Contribue à répandre l’Esprit de la vérité!
Fais passer ce message !

HOMILIA - PT

Fecha

Título

---

José Antonio Pagola

---

HOMILIA - EN

May 25, 2014
6th Sunday of Easter (A)
John 14:14-21

THE SPIRIT OF TRUTH

Jesus is saying goodbye to his disciples.  He sees them sad and upset.  Soon they won’t have him with them.  Who can fill that void?  Until now he has been the one who took care of them, defended them from the Scribes and Pharisees, sustained their weak and faltering faith, described for them the truth of God, and initiated them into God’s humanizing project.
Jesus speaks to them passionately about the Spirit.  He doesn’t want to leave them orphans.  He himself will ask the Father not to abandon them, to give them “another advocate” that will “always be with them”.  Jesus calls this advocate “the Spirit of truth”.  What is hidden behind these words of Jesus?
This “Spirit of truth” mustn’t be confused with a doctrine.  This truth won’t be sought in theologians’ books or in the hierarchy’s documents.  It’s something much more profound.  Jesus says that this Spirit “lives in us and is within us”.  This Spirit is encouragement, power, light, love…that reaches us from God’s ultimate mystery.  We must welcome this Spirit with a simple and trusting heart.
This “Spirit of truth” doesn’t change us into “owners” of the truth.  It doesn’t come so that we impose our faith on others, or control their orthodoxy.  It comes so that we aren’t left as orphans of Jesus, and invites us to be open to Jesus’ truth: listening, welcoming and living his Gospel.
Nor does this “Spirit of truth” make us “keepers” of the truth, but witnesses.  Our task isn’t to argue with, oppose or overthrow adversaries, but to live the truth of the Gospel and “love Jesus, keeping his commands”.
This “Spirit of truth” is within each one of us, defending us from all that can separate us from Jesus.  It invites us to open ourselves with simplicity to the mystery of a God who is the Friend of life.  Whoever seeks this God with honesty and truth isn’t far off from God.  Jesus said on one occasion: “Everyone who is of the truth, listens to my voice”.  That’s true.
This “Spirit of truth” invites us to live in the truth of Jesus in the midst of a society where all too often lies are called strategy, exploitation is called business, irresponsibility is called tolerance, injustice is called status quo, arbitrariness is called freedom, lack of respect is called sincerity….
What meaning does Jesus’ Church have if we allow ourselves in our communities to lose this “Spirit of truth”?  Who can save it from self-deception, dead ends, generalized mediocrity?  Who will announce the Good News of Jesus in a society that is so in need of encouragement and hope?

José Antonio Pagola

Evangelization Network BUENAS NOTICIES.
Be a part of spreading the “Spirit of truth”.
Pass it on.




Blog:               http://sopelakoeliza.blogspot.com

Para ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
                        http://iglesiadesopelana3v.blogspot.com