Llegamos al millón de visitas en nuestro blog. Gracias de corazón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El pasado 2 de octubre de 2014, José Antonio Pagola nos visitó en la Parroquia de San Pedro Apóstol de la Iglesia de Sopela, dándonos la conferencia: Volver a Jesucristo. Iniciar la reacción.
Pulsando aquí podréis disfrutar de ella.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
José Antonio Pagola: EL recibido estafa Satisfacción la Resolución definitiva de la Congregación Romana Parr la Doctrina de la Fe sobre mi Libro, Jesús.Aproximación Histórica .
-------------------------------------------------- ----------------------------------------------
Pulsando en la lista de los títulos de las homilías en diferentes idiomas podemos leer más homilías de años anteriores.
HOMILIA - ES
12-02-2017
6 Tiempo ordinario – A
Mateo 5,17-37
NO A LA
GUERRA ENTRE NOSOTROS
Los judíos hablaban con orgullo
de la Ley de Moisés. Según la tradición, Dios mismo la había regalado a su
pueblo. Era lo mejor que habían recibido de él. En esa Ley se encierra la
voluntad del único Dios verdadero. Ahí pueden encontrar todo lo que necesitan
para ser fieles a Dios.
También para Jesús la Ley es
importante, pero ya no ocupa el lugar central. Él vive y comunica otra
experiencia: está llegando el reino de Dios; el Padre está buscando abrirse
camino entre nosotros para hacer un mundo más humano. No basta quedarnos con cumplir
la Ley de Moisés. Es necesario abrirnos al Padre y colaborar con él para hacer
la vida más justa y fraterna.
Por eso, según Jesús, no basta
cumplir la Ley, que ordena «no matarás». Es necesario, además, arrancar de
nuestra vida la agresividad, el desprecio al otro, los insultos o las
venganzas. Aquel que no mata cumple la Ley, pero, si no se libera de la
violencia, en su corazón no reina todavía ese Dios que busca construir con
nosotros una vida más humana.
Según algunos observadores, se
está extendiendo en la sociedad actual un lenguaje que refleja el crecimiento
de la agresividad. Cada vez son más frecuentes los insultos ofensivos,
proferidos solo para humillar, despreciar y herir. Palabras nacidas del
rechazo, el resentimiento, el odio o la venganza.
Por otra parte, las
conversaciones están a menudo tejidas de palabras injustas que reparten
condenas y siembran sospechas. Palabras dichas sin amor y sin respeto que
envenenan la convivencia y hacen daño. Palabras nacidas casi siempre de la
irritación, la mezquindad o la bajeza.
No es este un hecho que se dé
solo en la convivencia social. Es también un grave problema en el interior de
la Iglesia. El papa Francisco sufre al ver divisiones, conflictos y
enfrentamientos de «cristianos en guerra contra otros cristianos». Es un estado
de cosas tan contrario al Evangelio que ha sentido la necesidad de dirigirnos
una llamada urgente: «No a la guerra entre nosotros».
Así habla el papa: «Me duele
comprobar cómo en algunas comunidades cristianas, y aun entre personas
consagradas, consentimos diversas formas de odios, calumnias, difamaciones,
venganzas, celos, deseos de imponer las propias ideas a costa de cualquier
cosa, y hasta persecuciones que parecen una implacable caza de brujas. ¿A quién
vamos a evangelizar con esos comportamientos?». El papa quiere trabajar por una
Iglesia en la que «todos puedan admirar cómo os cuidáis unos a otros, cómo os
dais aliento mutuamente y cómo os acompañáis».
José Antonio Pagola
HOMILIA - EU
2017-02-17
Urteko 6. igandea –
A
Mateo 5,17-37
EZ GEURE ARTEKO GERLARI
Juduak harro
mintzo ohi ziren Moisesen Legeaz. Tradizioaren arabera, Jainkoak berak eman
zion Lege hori bere herriari. Harengandik hartu zuten gauzarik onena zen. Lege
horretan dator egiazko Jainko bakarraren gogoa. Hor aurkitzen ahal dute behar
duten guztia, Jainkoari leial izateko.
Jesusentzat
ere garrantzizkoa da Legea, baina ez da jada erdigune. Beste esperientzia bat
bizi eta komunikatu du Jesusek: gainean da Jainkoaren erreinua; gure artean
bidea nola urratuko dabil Aita, mundua
gizakoiago bihurtzeko. Ez dugu aski Moisesen Legea betetzea. Aitari
geure barrua ireki beharra dugu eta harekin lan egin beharra, bizitza zuzenago
eta anai-arreba artekoago egiten.
Horregatik,
Jesusen arabera, ez da aski «Ez hil» dioen legea betetzea. Beharrezkoa da,
gainera, geure bizitzatik erauztea oldarkortasuna edo agresibitatea,
gainerakoek gutxiestea, irainak edo mendekua. Inork hil ez duen hark, bete du
legea, bai; baina bere burua indarkeriatik liberatzen ez badu, ez du artean
Jainkoa errege bere bihotzean, alegia gurekin batean bizitza gizakoiago bat
eraiki nahi duen Jainkoa.
Behatzaile
batzuen arabera, zabalduz doa hizkuntza bat, gaur egungo gizartean
oldarkortasuna handitzen doala islatzen duen bat. Gero eta sarriago dira
irainak, umilarazteko, gutxiesteko, zauritzeko. Ukapenak, erresuminak,
gorrotoak edo mendekuak eragindako hitzak.
Bestalde,
solasaldiak sarritan bihurtzen dira hitz zuzengaberen sare, han eta hemen
gaitzespena eta errezeloa ereinez. Maitasunik eta errespeturik gabe esandako
hitzak dira, elkar bizitza pozoitzen eta kalte egiten dutenak. Kasik beti haserreak,
kaxkarkeriak edo zitalkeriak eraginda.
Ez da
gertatzen hau guztia gizarteko bizikidetzan bakarrik. Arazo larria da gaur
egungo Elizan ere. Frantzisko aita santua sufritzen ari da «kristau batzuk
beste kristau batzuen kontra gerlan» ikustean: zatiketa, gatazka eta aurkaritza
biziz. Ebanjelioaren hain kontrakoa da egoera hori, non premiazko dei hau egin
beharra sentitu baitu: «Ez geure arteko gerlari».
Hona nola
mintzo den Aita Santua: «Min dut egiaztatzean kristau-elkarte batzuetan, baita
pertsona sagaratuen artean ere, baimentzen ditugula askotariko eratan gorrotoa,
kalumnia, izena belztea, mendekua, zeloa, norberaren ideiak ezarri nahia
edozein gauzaren truke, eta, are gehiago, pertsekuzioa bera, sorgin-ehiza
ankerra dirudiena. Nor ebanjeliza genezake portaera horrekin?» Honelako Eliza
baten alde lan egin nahi du: «guztiak harriarazten dituena, elkar nola zaintzen
duzuen, elkarri nola hats ematen diozuen, elkarrentzat nolako bidelagun zareten
ikustean».
José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain
HOMILIA - CA
12-02-2017
Diumenge 6 durant
l’any – A
Mateu 5,17-37
NO A LA GUERRA ENTRE NOSALTRES
Els jueus
parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Segons la tradició, Déu mateix
l’havia regalat al seu poble. Era el millor que havien rebut d’ell. En aquesta
Llei hi ha compresa la voluntat de l’únic Déu veritable. Aquí poden trobar-hi
tot el que necessiten per ser fidels a Déu.
També per a
Jesús la Llei és important, però ja no ocupa el lloc central. Ell viu i comunica
una altra experiència: s’acosta el Regne de Déu; el Pare està buscant obrir-se
camí entre nosaltres per fer un món més humà. No n’hi ha prou amb
quedar-nos complint la Llei de Moisès.
Cal obrir-nos al Pare i col·laborar amb ell per fer la vida més justa i més
fraterna.
Per això,
segons Jesús, no n’hi ha prou amb complir la llei, que ordena «no mataràs».
Cal, a més, arrencar de la nostra vida l’agressivitat, el menyspreu a l’altre,
els insults o les venjances. Aquell que no mata compleix la Llei, però, si no
s’allibera de la violència, en el seu cor no regna encara aquest Déu que cerca
construir amb nosaltres una vida més humana.
Segons
alguns observadors, s’està estenent en la societat actual un llenguatge que
reflecteix el creixement de l’agressivitat. Cada vegada són més freqüents els
insults ofensius, proferits només per humiliar, menysprear i ferir. Paraules
nascudes del rebuig, el ressentiment, l’odi o la venjança.
D’altra
banda, les converses estan sovint teixides de paraules injustes que reparteixen
condemnes i sembren sospites. Paraules dites sense amor i sense respecte que
enverinen la convivència i fan mal. Paraules nascudes gairebé sempre de la
irritació, la mesquinesa o la baixesa.
No és aquest
un fet que es doni només en la convivència social. És també un greu problema a
l’interior de l’Església. El papa Francesc pateix en veure divisions,
conflictes i enfrontaments de «cristians en guerra contra altres cristians». És
un estat de coses tan contrari a l’Evangeli que ha sentit la necessitat
d’adreçar-nos una crida urgent: «No a la guerra entre nosaltres».
Així ho ha
dit el papa: «Em fa mal comprovar com en algunes comunitats cristianes, i fins
i tot entre persones consagrades, consentim diverses formes d’odis, calúmnies,
difamacions, venjances, gelosia, desitjos d’imposar les pròpies idees a costa
de qualsevol cosa, i fins persecucions que semblen una implacable caça de
bruixes. A qui anirem a evangelitzar amb aquests comportaments?». El papa vol
treballar per una Església en la qual «tots puguin admirar com us cuideu els
uns als altres, com us doneu alè mútuament i com us acompanyeu».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
HOMILIA - GL
12-02-2017
6 Tempo ordinario –
A
Mateu 5,17-37
NON Á GUERRA ENTRE NÓS
Os xudeus
falaban con orgullo da Lei de Moisés. Segundo a tradición, Deus mesmo lla
regalou ao seu pobo. Era o mellor que recibiran del. Esa Lei abrangue a vontade
do único Deus verdadeiro. Aí poden atopar todo o que necesitan para seren fieis
a Deus.
Tamén para
Xesús a Lei é importante, pero xa non ocupa o lugar central. El vive e comunica
outra experiencia: está chegando o reino de Deus; o Pai está buscando abrirse
camiño entre nós para facer un mundo máis humano. Non chega con quedarnos en
cumprir a Lei de Moisés. É necesario abrírmonos ao Pai e colaborar con el para
facermos a vida máis xusta e fraterna.
Por iso,
segundo Xesús, non abonda cumprir a Lei, que ordena «non matarás». É necesario,
ademais, arrincar da nosa vida a agresividade, o desprezo ao outro, os
insultos as vinganzas ou as desavinzas.
Aquel que non mata cumpre a Lei, pero, se non se libera da violencia, no seu
corazón non reina aínda ese Deus que busca construír connosco unha vida máis humana.
Segundo
algúns observadores, estase estendendo na sociedade actual unha linguaxe que
reflicte o crecemento da agresividade. Cada vez son máis frecuentes os insultos
ofensivos, proferidos só para humillar, desprezar e ferir. Palabras nadas do
rexeitamento, o resentimento, o odio ou a vinganza.
Por outra
banda, as conversacións están a miúdo tecidas de palabras inxustas que reparten
condenas e sementan sospeitas. Palabras ditas sen amor e sen respecto que
envelenan a convivencia e fan dano. Palabras nadas case sempre da irritación,
da mesquindade ou da baixeza.
Non é este
un feito que se dea só na convivencia social. É tamén un grave problema no
interior da Igrexa. O papa Francisco sofre ao ver divisións, conflitos e
enfrontamentos de «cristiáns en guerra contra outros cristiáns». É un estado de
cousas tan contrario ao Evanxeo que sentiu a necesidade de dirixirnos unha
chamada urxente: «Non á guerra entre nós».
Así fala o
papa: «Dóeme comprobar como nalgunhas comunidades cristiás, e aínda entre
persoas consagradas, consentimos diversas formas de odios, calumnias,
difamacións, vinganzas, celos, desexos de impor as propias ideas a cargo de
calquera cousa, e ata persecucións que parecen unha implacábel caza de bruxas. A quen
imos evanxelizar con eses comportamentos?». O papa quere traballar por unha
Igrexa na que «todos poidan admirar como vos coidades uns a outros, como vos
dades alento mutuamente e como vos acompañades».
José Antonio Pagola
Tradutor: Xaquin Campo Freire
HOMILIA -IT
12-02-2017
6 Tempo ordinario –
A
Matteo 5,17-37
NO ALLA GUERRA TRA NOI
Gli ebrei
parlavano con orgoglio della Legge di Mosè. Secondo la tradizione, Dio stesso
l’aveva donata al suo popolo. Era la cosa più bella che avevano avuto da lui.
In questa Legge si racchiude la volontà dell’unico vero Dio. Lì possono trovare
tutto quello di cui hanno bisogno per essere fedeli a Dio.
Anche per
Gesù la Legge è importante, ma non occupa più il posto centrale. Egli vive e
comunica un’altra esperienza: sta arrivando il Regno di Dio; il Padre sta
cercando di aprirsi una via in mezzo a noi per fare un mondo più umano. Non
basta accontentarci di compiere la Legge di Mosè. È necessario aprirci al Padre
e collaborare con lui nel fare una vita più giusta e fraterna.
Per questo,
secondo Gesù, non basta compiere la legge che ordina «Non ucciderai». È
necessario, in più, strappare dalla nostra vita l’aggressività, il disprezzo
dell’altro, gli insulti o le vendette. Chi non uccide, compie la Legge, ma se
non si libera dalla violenza, nel suo cuore non regna ancora quel Dio che cerca
di costruire con noi una vita più umana.
Secondo
alcuni osservatori, si sta estendendo nella società attuale un linguaggio che
riflette l’aumento dell’aggressività. Sono sempre più frequenti gli insulti
offensivi proferiti solo per umiliare, disprezzare e ferire. Parole nate dal
rifiuto, dal risentimento, dall’odio o dalla vendetta.
D’altra
parte, le conversazioni sono frequentemente intessute di parole ingiuste che
diffondono condanne e seminano sospetti. Parole dette senza amore e senza
rispetto, che avvelenano la convivenza e fanno male. Parole nate quasi sempre
dall’irritazione, dalla meschinità o dalla bassezza.
Questo non è
un fatto che avviene solo nella convivenza sociale. È anche un grave problema
all’interno della Chiesa. Papa Francesco soffre nel vedere divisioni, conflitti
e scontri di «cristiani in guerra contro altri cristiani». È una situazione
tanto contraria all’Evangelo che ha sentito la necessità di rivolgerci un
appello urgente: «No alla guerra tra noi».
Così parla
il Papa: «Mi fa male costatare come in alcune comunità cristiane, e anche tra
persone consacrate, consentiamo a diverse forme di odio, calunnie,
diffamazioni, vendette, gelosie, desideri di imporre le proprie idee ad ogni
costo, e fin persecuzioni che sembrano un’implacabile caccia alle streghe. Chi
andiamo a evangelizzare con questi comportamenti?». Il Papa vuole lavorare per
una Chiesa nella quale «tutti possano vedere come vi prendete cura gli uni
degli altri, come vi incoraggiate vicendevolmente, e come vi accompagnate».
José Antonio Pagola
Traduzzione: Mercedes Cerezo
HOMILIA - FR
12-02-2017
6 Temps ordinaire –
A
Matthieu 5,17-37
NON À LA GUERRE ENTRE NOUS
C’est avec
fierté que les juifs parlaient de la Loi de Moïse. D’après la tradition, c’est
Dieu, lui-même, qui l’avait offerte à son peuple; le meilleur cadeau qu’ils
avaient reçu de lui. C’est cette Loi qui contient la volonté du seul vrai Dieu.
Ils y peuvent trouver tout ce dont ils ont besoin pour être fidèles à Dieu.
Pour Jésus
aussi la Loi est importante, mais elle n’a plus une place centrale. Jésus vit
et communique une autre expérience: le règne de Dieu est en train d’arriver; le
Père cherche à se frayer un chemin parmi nous pour rendre ce monde plus humain.
L’accomplissement de la Loi de Moïse ne suffit plus. Il nous faut nous ouvrir
au Père et collaborer avec lui pour que notre vie soit plus juste et plus
fraternelle.
C’est
pourquoi, d’après Jésus, il ne suffit pas d’accomplir la Loi qui prescrit: «Tu
ne tueras point». Il faut, en plus, enlever de notre vie l’agressivité, le
mépris de l’autre, les insultes, les vengeances. Car celui qui ne tue pas
accomplit la Loi, mais s’il ne se libère pas de la violence, ce Dieu qui cherche
à bâtir avec nous une vie plus humaine, ne règne pas encore dans son coeur.
D’après
quelques observateurs, il se répand de plus en plus dans notre société un
langage qui montre un accroissement d’agressivité. Elles sont de plus en plus
fréquentes les insultes offensantes, rien que pour humilier, mépriser et
blesser. Des paroles jaillies du rejet, du ressentiment, de la haine ou de la
vengeance.
Par
ailleurs, nos conversations sont souvent tissées de paroles injustes qui
distribuent des condamnations et qui sèment des soupçons. Des paroles
prononcées sans amour et sans respect, qui enveniment la vie en commun et qui
font du mal. Des paroles nées presque toujours de l’irritation, de la
mesquinerie ou de la bassesse.
C’est un
fait que l’on constate non seulement dans la vie sociale. C’est aussi un
problème grave à l’intérieur de l’Eglise. Le pape François souffre en
constatant ces divisions, ces conflits et affrontements «des chrétiens en
guerre contre d’autres chrétiens». C’est une situation tellement contraire à
l’Evangile qu’il a senti le besoin de nous adresser un appel urgent: «Non à la
guerre entre nous».
Voici les
paroles du pape: «Cela me fait mal de constater comment certaines communautés
chrétiennes, et même parmi les personnes consacrées, nous consentons diverses
formes de haine, de calomnies, de diffamations, de vengeances, de jalousies, de
désirs d’imposer nos propres idées quoi qu’il en coûte, et même des
persécutions qui ressemblent à une implacable chasse aux sorcières. Qui
pourrons-nous évangéliser avec des tels comportements?» Le pape veut travailler
pour une Eglise où «tous pourront admirer comment les uns prennent soin des
autres, comment on s’encourage et on s’accompagne mutuellement».
José Antonio Pagola
Traducteur: Carlos Orduna
HOMILIA - PT
12-02-2017
6 Tempo ordinário –
A
Mateus 5,17-37
NÃO À GUERRA ENTRE NÓS
Os judeus falavam
com orgulho da Lei de Moisés. Segundo a tradição, Deus mesmo a tinha oferecido
ao seu povo. Era o melhor que haviam recebido Dele. Nessa Lei está a vontade do
único Deus verdadeiro. Aí podem encontrar tudo o que necessitam para ser fiéis
a Deus.
Também para
Jesus a Lei é importante, mas já não ocupa o lugar central. Ele vive e comunica
outra experiência: está a chegar o reino de Deus; o Pai está procurando abrir
caminho entre nós para fazer um mundo mais humano. Não basta ficarmos com
cumprir a Lei de Moisés. É necessário abrir-nos ao Pai e colaborar com Ele para
fazer a vida mais justa e fraterna.
Por isso,
segundo Jesus, não basta cumprir a Lei, que ordena «não matarás». É necessário,
também, arrancar da nossa vida a agressividade, o desprezo pelo outro, os
insultos ou as vergonhas. Aquele que não mata cumpre a Lei, mas, se não se
liberta da violência, no seu coração não reina todavia esse Deus que procura
construir connosco uma vida mais humana.
Segundo
alguns observadores, tem estado a estender-se na sociedade atual uma linguagem
que reflete o crescimento da agressividade. Cada vez são mais frequentes os
insultos ofensivos, proferidos só para humilhar, desprezar e ferir. Palavras
nascidas da rejeição, do ressentimento, do ódio ou da vergonha.
Por outra
parte, as conversações estão frequentemente tecidas de palavras injustas que
distribuem condenações e semeia suspeitas. Palavras ditas sem amor e sem
respeito que envenenam a convivência e fazem mal. Palavras nascidas quase
sempre da irritação, da mesquinhez ou da baixeza.
Não é esta
uma situação que se dê apenas na convivência social. É também um grave problema
no interior da Igreja. O Papa Francisco sofre ao ver divisões, conflitos e
confrontos de «cristãos em guerra contra outros cristãos». É um estado de
coisas tão contrário ao Evangelho que sentiu a necessidade de dirigir-nos uma
chamada urgente: «Não à guerra entre nós».
Assim fala o
Papa: «Dói-me comprovar como em algumas comunidades cristãs, e entre pessoas
consagradas, consentimos diversas formas de ódios, calunias, difamações,
vinganças, ciúmes, desejo de impor-se as próprias ideias à custa de qualquer
coisa, e até perseguições que parecem uma implacável caça às bruxas. A quem
vamos evangelizar com esses comportamentos?». O Papa quer trabalhar por uma
Igreja em que «todos podem admirar como vos cuidais uns aos outros, como vos
dais alento mutuamente e como vos acompanhais».
José Antonio Pagola
Tradutor: Antonio Manuel Álvarez Perez
HOMILIA - EN
02-12-2017
6th Ordinary Time – A
Matthew 5,17-37
NO! TO THE WAR AMONG OURSELVES
The Jews
spoke proudly about the Law of Moses. According to tradition, God Self had
given it to God’s people. It was the best they had received from God. In that
Law was contained the will of the one true God. There they could find all that
they needed to be faithful to God.
For Jesus
also the Law is important, but now it’s not in the center. Jesus lives and
communicates another experience: God’s Reign is coming, the Father is looking
to open a path among us for the building of a more human world. It’s not enough
for us to just keep Moses’ Law. It’s necessary to open ourselves to the Father
and to collaborate with God in building a more just and fraternal life.
That’s
why, according to Jesus, it’s not enough to fulfill the law that orders: «Don’t
kill». It’s also necessary to root out of our lives aggression, looking down on
others, insults or revenge. Whoever doesn’t kill fulfills the law, but if we
don’t free ourselves from violence, then that God who seeks to build a more
human world with us still doesn’t reign in our hearts.
According
to some observers, there’s a growing tendency in our current society to speak
in ways that express aggression. More and more we see offensive insults cast
about just to humiliate, look down on, wound. Words born of rejection,
resentment, hate or revenge.
Even
more, our conversations are often woven from unjust words that spread
condemnation and sow suspicion. Words spoken without love or respect, that
poison our living together and cause damage. Words born almost always of
irritation, meanness or baseness.
This
isn’t just something that one finds in our social living together. It’s also a
serious problem in today’s Church. Pope Francis suffers when he sees divisions,
conflicts and confrontations of «Christians at war against other Christians».
This is a situation so contrary to the Gospel that he has felt it necessary to
send us an urgent message: «No! to the war among ourselves».
Thus
speaks the Pope: «It always pains me greatly to discover how some Christian
communities, and even consecrated persons, can tolerate different forms of
enmity, division, calumny, defamation, vendetta, jealousy, and the desire to
impose certain ideas at all costs, even to persecutions which appear as
veritable witch hunts. Whom are we going to evangelize if this is the way we
act?». The Pope wants to work for a Church in which «everyone can admire how
you care for one another, and how you encourage and accompany one another».
José Antonio Pagola
Translator: Fr. Jay VonHandorf
Para
ver videos de las Conferencias de José Antonio Pagola
No hay comentarios:
Publicar un comentario